Carta a Salvador Dalí: El dret a la selfie eterna
De tot el xou aquest de la demanda de paternitat, no ens interessa especialment saber si vós vau tenir una filla. El que ens resulta morbosament apassionant és tornar a obrir una tomba després de 28 anys, ressuscitar-vos per uns instants i constatar que, efectivament, hi ha mort després de la mort.
Si un dia haguéssim vist publicada la notícia que a vós us havia aparegut una filla de nom Pilar Abel i de professió vident, l’interès informatiu hauria durat dos dies. Posem-ne tres, en el vostre cas, perquè -fora dels personatges de Sálvame - de ningú més en devem saber tants detalls de la vida sexual. Ara fixeu-vos, senyor Dalí, en el cas del cantant Julio Iglesias: els seus discos venen sempre amb un fill a sota el braç. Nova gira, nou fill que no coneixíem. Ja no en fem ni cas. Diferent seria, en canvi, si Julio Iglesias ja hagués traspassat i, per certificar-ne la paternitat, l’haguéssim d’exhumar. El que ens agrada és construir la fantasia que tornarem a veure els que ja no hi sou. Saber si el cantant mantindrà el seu bon color de pell, si l’hauran enterrat del seu costat bo i si vós tindreu, des de fa 28 anys, el bigoti marcant puntualment les 10 i 10 (i es veu que sí que l’hi teníeu).
Tant que hem evolucionat en segons què i en aquest terreny estem igual. Hem d’avançar cap a una nova cultura de la mort (ara ho diem així, que no us sorprengui). Per què cremar algú si el podem continuar veient? “Oh, és que no ens el deixaran obrir, si no hi ha una demanda de paternitat pel mig”. Doncs es canvia la regulació que ho impedeix. ¿No som en els temps de la transparència? Acabem amb l’opacitat que envolta els difunts. Sí, se puede. “Oh, és que ja se l’hauran menjat els cucs”. Doncs democratitzem l’embalsamament, que no sigui només un privilegi a l’abast de quatre celebritats. Si el forense Narcís Bardalet va fer amb vós una obra d’art pòstuma el 1989, ¿què no podrem fer avui amb les tècniques més avançades?
Que se’ns permeti obrir la tomba dels nostres éssers més estimats cada any pel seu aniversari, per Tots Sants o cada quan ens plagui o ens venci l’enyor. Que se’ns concedeixi també la possibilitat d’efectuar operacions d’estètica als difunts quan apreciem qualsevol símptoma de deteriorament físic. Que els mil·lennials puguin conquerir definitivament el dret a la selfie eterna amb els seus éssers més estimats i que puguin pujar a Instagram les fotos amb l’avi o amb la iaia, amb les etiquetes preceptives: #love #eternity #rest #peace #youlookthesame #aliveforever, acompanyades de l’esperança que així, en anglès, res sonarà tan ridícul com realment serà pels segles dels segles. Amén.
P.D. Eliminar l’abisme que hi ha actualment entre el món dels vius i el món dels morts i oblidar l’expressió, tan sentida aquests dies quan parlàvem de vós, que us havíem trencat el descans. Com si haguéssiu estat dormint una temporada llarga i ara us vinguéssim a despertar.