El dret a la generositat

El títol d’aquest article el prenc prestat del llibre Aprendizaje-servicio de Roser Batlle, que, en rellegir-lo, m’ha fet recordar els meus temps de descobriment de la Convenció de les Nacions Unides per a la Defensa dels Drets de la Infància, quan era adjunt del Síndic de Greuges per a la seva defensa. Resulta que la Convenció, que ara fa 32 anys, tenia dos precedents de declaració, el del 1924 i el del 1959, dels quals no tot va ser conservat en l’actual Convenció (firmada ja per tots els països del món menys Estats Units). I vaig descobrir que tot arrencava d’un text redactat per Englantyne Jebb (fundadora de Saved the Children) i conegut com a Declaració de Ginebra (1923); i d'aquest text se n'havia perdut bona part de l’esperit i un dret significatiu: el dret a la generositat.

Dels cinc drets bàsics de la infància que es reclamaven, el darrer deia: “L’infant ha de ser educat en el sentiment que haurà de posar les seves millors qualitats al servei dels seus germans”. Potser el to de caritat cristiana (moltes traduccions i versions parlen de proïsme i de talent) que semblava tenir el text, associat a l’egoisme com a condició en augment de les societats modernes, van fer que s’acabés oblidant. Es deixava de reconèixer un dret tan bàsic o més que el de ser estimat o poder menjar.

Les convencions de drets miren de garantir que els estats signants faran el possible per assegurar que el ciutadans i ciutadanes podran exercir un conjunt de drets que humanitzen, que estan associats a la condició humana. Implícitament, defineixen quina mena d’ésser humà cal protegir, fer possible. Així que, tot i que els textos no ho diuen, no es protegeix cap dret si aquest dret vulnera el d’un altre. D’aquesta manera, les convencions remeten a l’acceptació que tothom és igual perquè forma part de la condició comuna que és la humanitat i que cap dels humans pot viure oblidant l’altre.

La Convenció dels Drets dels Infants va servir per recordar que són subjectes actius de drets (no objectes passius sotmesos als seus adults) i per deixar clar que tenen dret a la infància, a no passar-se el dia madurant i esperant arribar a ser grans. Però també inclou el dret a ser persones (desenvolupament, opinió, expressió, relació, etc.) mitjançant una vida digna i l’educació. I això inclou el seu dret a no suportar qualsevol educació.

Es poden respectar (enmig de la crítica mútua perquè totes no són iguals) les diverses propostes educatives, però de cap manera són acceptables les que no eduquin per a la generositat. Ningú té dret a educar un infant, un adolescent, sobre la base d’oblidar els altres. L’educació subjectiva egoista és una vulneració de drets perquè nega a l’infant allò que el construeix com a persona. La condició inevitable amb què s’han contrastat totes propostes educatives ha de ser el següent axioma: "Tu necessites l’altre per ser tu, l’altre et necessita a tu per ser ell".

Educar en la generositat no és una frase buida. No és difícil posar-hi contingut per protegir els infants del control adult. Significa que han de poder descobrir el món (tenir eines, experiències i relacions per fer-ho) i que no els podem imposar una determinada visió. Expliquem el que expliquem, sempre ha d’acompanyar-se de l’aprenentatge de les eines per poder analitzar i criticar més endavant les visions rebudes. 

Significa que han de descobrir la diversitat, han de viure en diversitat i construir-se singularment entre persones diverses. Són educats per no classificar, no sentir-se més, no menysprear, descobrir allò que cadascun dels seus iguals aporta. Tenen el dret a no haver de suportar només adults classistes, que ensenyen a segregar i marginar. Tenen dret a no estar condemnats a ser iguals que els seus adults. Tenen dret a conviure entre adults diversos, més enllà del nucli familiar.

Educar en la generositat vol dir descobrir que la felicitat sempre és una realitat compartida. Els infants tenen dret a descobrir i pensar en la felicitat i infelicitat dels altres. La felicitat no és una variable individual sinó el producte d’una experiència de relació (la cara de la mare, el somriure de la mestra, el riure junts amb els amics). Es tracta del dret a construir felicitats i a patir per la manca de felicitat d’un altre. Les felicitats de mercat, venudes i comprades, són una vulneració dels drets dels infants. 

Educar en la generositat és educar-los per descobrir les injustícies que els envolten, que afecten els companys, que formen part de la vida de moltes persones, sense voler protegir de descobrir els patiments. Educar en la generositat és educar-los perquè no donin per bo el món en què viuen i trobin sentit a la seva vida mirant de canviar-lo, en companyia d’uns altres.