19/1: Dret a votar

Fer les eleccions quan toca és una virtut molt important en un sistema democràtic, un senyal de serietat i de bon funcionament institucional. Però no a qualsevol preu. Hi ha dos preus que, al meu parer, no es poden pagar, i això afecta la decisió sobre l’ajornament que s’ha pres a Catalunya. El primer preu: la celebració de les eleccions no es pot convertir en un perill per a la salut pública, en un factor de risc afegit a una situació en aquests moments dramàtica. El segon preu, que és el primer de caràcter polític: per aconseguir votar el dia que toca no es poden retallar els drets electorals de les persones. Per exemple, s’ha lloat que Portugal farà eleccions quan toca (les haurà de fer per culpa de la rigidesa de la seva Constitució). Però molts dels contagiats no hi podran votar. No ho podran fer presencialment i és complicat el vot anticipat. Unes eleccions on no pugui votar tothom que vol, on hi hagi gent a qui es prohibeix, de fet, votar –per raons sanitàries–, són pitjors que unes eleccions ajornades. Si una malaltia nega la possibilitat del vot efectiu a gent que hi té dret, per pocs que siguin, es desnaturalitza més el procés electoral que canviant una data. Cal preservar la salut, però cal preservar també aquest dret bàsic.