Dramaturgs en perill d'extinció

Si mireu ben endins dels ulls dels escriptors teatrals catalans actuals hi podreu veure mars de frustració, onades de tristesa, petjades de resignació i un aire melancòlic tenyit d’enyor del passat. Als dramaturgs la crisi no només ens ha obligat a estrenye’ns els cinturons, també ens ha forçat a estrènyer les cotilles de la imaginació. Benaurats aquells escriptors que ens van precedir! Ells, els dramaturgs d’abans de la crisi, tenien el consol que un cop vençut el turment de la falta d’inspiració, de la lluita per enfilar un text amb les primeres rèpliques, després podien crear amb tota llibertat. No caic en el parany de pensar que l’abans era idíl·lic i el present és terrible, però ara, quan un dramaturg s’entrega a la batalla d’una nova escriptura, ja ve ferit per diferents condicionants que marquen forçosament el contingut i la forma d’allò que es disposa a fer néixer. La falta d’oportunitats va corcant l’esperança que el text en el qual es treballa acabi sent estrenat. Les portes dels teatres públics estan aparentment obertes, però no és fàcil d’accedir-hi. Si bé puntuals dramaturgs catalans hi estrenen amb continuïtat, la gran majoria s’han de conformar a enviar l’obra per e-mail i esperar una resposta que, si arriba, ve tard i sol ser per declinar l’oferta. I al sector privat, esclar, han de vetllar perquè allò que produeixen no sigui una ruïna. I és aquí quan l’escriptor s’ha d’enfundar en la més estreta de les cotilles: que l’obra tingui pocs personatges –tres o quatre a tot estirar; cinc ja és una superproducció!–, que l’escenografia sigui senzilla i fàcil d’executar, que el producte sigui comercial, que tot plegat sigui barat i prou adaptable per poder fer gira a un preu assumible per l’ajuntament més endeutat.

Poc li queda a un creador si se li acota la llibertat creativa i li manquen les oportunitats.

Les societats s’enlairen i creixen quan alcen el vol interpel·lades per les històries dels seus creadors; i és així que els països es fan grans i rics espiritualment.

Qui és que vetlla pels ocells en perill d’extinció d’aquest país?