Una dosi de Jon Stewart per a humoristes immadurs
El presentador de televisió i humorista nord-americà Jon Stewart ha tornat a la televisió després de sis anys retirat d’aquest mitjà. L’any 2015 va anunciar que deixava The Daily Show. Dos anys abans, la revista TV Guide havia fet públic que el xòuman era, de tots els presentadors de late-nights dels Estats Units, el més ben pagat, perquè cobrava entre 25 i 30 milions de dòlars cada any.
Stewart no ha reaparegut en un canal de televisió convencional sinó a AppleTV+ i, per tant, podeu accedir més fàcilment al seu programa. La plataforma de pagament tot just acaba d’estrenar la primera edició de The problem with Jon Stewart, on l’humorista aborda diferents conflictes socials a través de l’anàlisi, però amb l’esperit incisiu que l’ha fet famós.
L’espai és recomanable per a tothom, però segur que és d’especial utilitat i referència per als humoristes que tenen la síndrome de Peter Pan, no saben com gestionar l’edat o necessiten referents que els ajudin a madurar. De fet, el mateix Stewart comenta amb sarcasme el seu procés d’envelliment només començar el programa comunicant a l’audiència que és perfectament conscient que en els darrers anys li ha quedat cara de pòster d’una campanya antitabac. El presentador fins i tot s'enfot d’ell mateix pel seu gir cap a temes més socials i polèmics, que demanen més compromís i menys tonterieta. Ara el seu equip està integrat per professionals que provenen de l’àmbit de la informació i no de l’entreteniment, i comenta que quan es trobi amb els antics companys humoristes segur que li diran “Ui, mira... ja ve la mare Teresa de Calcuta...”
Des d’un format que s’inspira en el clàssic late-night, a cada programa Stewart abordarà un problema al voltant del qual organitzarà taules d’anàlisi, buscarà experts per saber més sobre aquella qüestió i farà entrevistes a responsables vinculats al tema central. En la primera edició, per exemple, Stewart tracta el drama que pateixen els veterans de l’exèrcit dels Estats Units. Des de la Guerra del Golf, l’exèrcit crema els seus propis residus i deixalles als campaments militars on estan instal·lats. Són pires altament tòxiques que des de fa anys s’ha demostrat que estan provocant greus problemes de salut irreversibles als soldats: càncers, fibrosis quístiques i altres malalties que el departament de Defensa es nega a cobrir econòmicament. Es calcula que hi ha més de tres milions de militars exposats a aquests gasos tòxics. Stewart fa una bona arrencada i aconsegueix fer-nos riure amb aquest drama. No perd la seva essència en un context en què parla amb malalts terminals, pacients de càncer i viudes de veterans. Stewart té una mala llet i un enginy indiscutibles, però també és conscient que no cal fer una gracieta a cada intervenció, que no tots els vídeos han de fer riure i que sempre és més eficaç tenir coses importants a dir que no llençar-te a dir tonteries només perquè t’aplaudeixin la gracieta.