Les dones i el sistema de salut
L’existència de biaixos de gènere en l’àmbit de la medicina i el sistema de salut s’ha documentat extensivament. Tot i així, aquest intent de visualització s’ha fet de manera més aviat descriptiva i anecdòtica que no pas sistemàtica, quantitativa i rigorosa, cosa que dificulta el disseny d’una estratègia efectiva per reduir aquest tipus de desigualtat.
I, com és habitual, un dels problemes que impedeixen aquesta sistematització del fenomen i les seves causes és la falta de dades. En el nostre entorn més proper, els reportatges d'aquest diari i l’emissió del documental Dona, vostè no té res! del programa Sense ficció han posat de manifest l’existència d’aquests biaixos de gènere, també a casa nostra.
Fa mesos que des del departament de Salut i Serveis Socials del Regne Unit s’estan gestant una sèrie d’accions que han desembocat en la publicació, el 20 de juliol, del document que detalla les àrees d’actuació per part de les institucions públiques angleses en la promoció de la salut de les dones (i nenes) durant els pròxims 10 anys. Aquest document s’ha elaborat a partir de les respostes que més de 100.000 dones van donar durant 14 setmanes (de març a juny del 2021) sobre la seva salut i la seva experiència en la interacció amb el sistema de salut anglès.
Algunes de les dades d’aquesta macroenquesta són força significatives i parlen per si soles: el 84% de les dones afirmen que s’han sentit ignorades quan han demanat ajuda als professionals de la salut, sobretot en els casos en què la presència de dolor s’erigeix com el principal i únic símptoma. Un factor comú en la majoria de respostes és la necessitat d’haver de persistir en la demanda d’ajuda per tal d’aconseguir un diagnòstic, especialment en el cas de malalties amb més (o única) afectació en les dones, com l'endometriosi.
Per tant, gràcies a aquest esforç gegantesc en la recol·lecció de dades, el govern ha pogut definir les set àrees d’actuació principals a partir de la valoració de les protagonistes d’aquesta història de desigualtats en salut, les dones: 1) Salut menstrual i ginecologia; 2) Fertilitat, embaràs i suport postpart (aquí vull destacar el reconeixement, amb la introducció d’un certificat de pèrdua d’embaràs, als progenitors que perdin el seu fill abans de la setmana 24); 3) Menopausa; 4) Salut mental i benestar; 5) Càncer (compra de nova tecnologia i increment dels programes de cribatge de càncer d’úter i de pit); 6) Efectes de la violència contra les dones i les nenes, i 7) Envelliment saludable i condicions a llarg termini. Dins de les set àrees principals es defineixen estratègies concretes d’actuació, però també s’inclouen accions transversals com cursos de formació específica (obligatoris) en “salut de les dones” per a tots els metges, els presents i els futurs (és a dir, els estudiants).
Òbviament, canviar certs hàbits (i cultures) no serà fàcil i algunes de les mesures no tenen prou concreció, però dues coses són clares: l’impuls de la iniciativa britànica respecte a l'statu quo és enorme i la manera de construir la reforma és immillorable, escoltant les principals afectades, de manera massiva, abans d’actuar.
