Al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, Mariona Burrull, membre del jurat d’un dels premis, ha dimitit per la “total absència de films dirigits per dones o persones no binàries en la secció”. Burrull es defineix com a persona no binària i –llegim– està assessorada pel col·lectiu Dones Visuals. En altres apartats del festival sí que hi ha curts dirigits per dones. Al seu, n’hi ha de produïts, escrits o muntats per dones (que, segons el meu criteri interessat, són feines tan artístiques com la direcció). A petició de l’ARA, “el festival ha revisat la seva programació i ha identificat 81 pel·lícules dirigides per dones o persones no binàries (79 dones i 2 persones no binàries) en un programa format per 387 títols que inclou curts, llargs i sèries de totes les seccions”. A la Secció Oficial Fantàstic Competició “hi ha 10 obres dirigides per dones d’un total de 33 títols”.
La qüestió és: s’ha de valorar una obra de manera diferent si l’autor és no binari? Cal preguntar a un autor si és no binari quan presenta una obra a concurs? Cal valorar una obra de manera diferent si l’autor és dona? Es farà així, també, en els premis literaris o musicals i ponderarà?
La qüestió és: hi ha algunes obres fetes per persones no binàries o dones que mereixerien ser al Festival i no hi són? Si no hi són i mereixerien ser-hi, és un escàndol. Si no hi són perquè no existeixen, què proposa el col·lectiu assessor de Mariona Burrull? I ho pregunto amb tota bona fe. Descartar obres fetes per homes per arribar a la paritat? O, al contrari, presentar qualsevol obra al concurs mentre sigui feta per una dona o per algú que se sàpiga que és no binari? Ens fa un favor a les dones binàries o no binàries, això? De què ens protegeix? És tan i tan desitjable la paritat en un àmbit com el de la ficció? A mi m’importa veure una obra ben feta, no m’importa gens qui l’ha feta, i menys encara quina és la seva sexualitat. Una altra cosa és que en els arguments hi hagi homes i dones, perquè al món hi ha homes i dones.
