Dones, de l’anècdota a la normalitat

De l’escena fa 13 anys, però la cosa no ha millorat gaire. Quan Carme Lluveras es va convertir en entrenadora ajudant voluntària de l’Unicaja de Sergio Scariolo, una televisió va suggerir als jugadors que sortissin a la pista i li allarguessin una baieta per eixugar el parquet. “Les dones a l’esport fem nosa. A alguns perquè no els entra al cervell que puguem ser igual de bones i a d’altres perquè ja veuen que podem ser una amenaça i, aquí, comença el conflicte. L’esport és un microclima que encara no s’ha assabentat que la societat ha avançat”, analitza.

El món de l’esport ha d’estar preparat per deixar arribar les dones allà on es proposin. “Hi ha homes que ni se n’adonen, que són masclistes, ho fan per pura ignorància, però n’hi ha que sí. N’hi ha que comencen a veure que les dones són tan bones com ells i això els comença a preocupar”, opina la catalana, que enveja el respecte que es viu als Estats Units, on la visibilitat de les dones en l’esport professional masculí progressa a un ritme més alt i on els mitjans de comunicació s’allunyen amb més èxit dels estereotips.

La Lliga Endesa va viure diumenge un altre petit pas: Anna Montañana va debutar amb el Montakit Fuenlabrada com a entrenadora ajudant. Quan tenia 28 anys i mentre encara era jugadora en actiu, la valenciana va començar a treure’s els cursos d’entrenadora. “Ho tenia molt clar. Quan era jugadora ja m’interessava molt la lectura de joc. Vaig viure el bàsquet des de molt petita molt exageradament. Ha sigut i és la meva passió i tenia molt clar que volia ser entrenadora”, recorda.

El següent repte és convertir l’excepcionalitat en quotidianitat, passar de l’anècdota a la normalitat. “Soc entrenadora de bàsquet i esperem que d’aquí uns anys sigui més normal que hi hagi dones en equips professionals masculins, que tothom ho vegi normal i que puguem trencar barreres. No es tracta de demostrar res, però sí que la gent ho vegi amb més normalitat que ara”, sentencia.