Les dones de Corea del Sud tampoc volen tenir fills

Després d'haver estat més d'un any intentant persuadir les dones de Corea del Sud perquè tinguin fills, Chung Hyun-back assenyala un dels motius del seu fracàs: "La nostra cultura patriarcal". Chung, que va rebre l'encàrrec del govern anterior de revertir la caiguda de la natalitat al país, sap de primera mà com és de difícil ser dona a Corea del Sud. Ella mateixa va triar la seva carrera per davant del matrimoni i els fills. Com ella, milions de dones joves han renunciat col·lectivament a la maternitat en el que es coneix com a vaga de naixements.

Aquesta tendència està matant Corea del Sud. Durant tres anys consecutius, el país ha registrat la taxa de fecunditat més baixa del món: les dones en edat reproductiva tenen menys d'un fill de mitjana. El nombre de morts va superar el de naixements el 2020, gairebé una dècada abans del que s'esperava.

Ara molts nuclis del país corren el risc de perdre tants residents que podrien desaparèixer. Els centres de dia i les llars d'infants es converteixen en residències d'avis; les clíniques ginecològiques tanquen i s'obren funeràries. A l'escola primària de Seoksan, al comtat rural de Gunwi, el nombre d'estudiants s'ha reduït de 700 alumnes a quatre: els nens ni tan sols poden formar un equip de futbol.

Els joves coreans tenen bons motius per no formar una família, com els costos desorbitats de criar els fills, la poca assequibilitat de les cases, les pèssimes perspectives laborals i una quantitat aclaparadora d’hores de treball. Però les dones en particular estan fartes de les expectatives impossibles que aquesta societat tradicionalista posa sobre les mares. Així que hi renuncien.

El president Yoon Suk-yeol, elegit l'any passat, ha suggerit que el feminisme és el culpable de bloquejar "les relacions saludables" entre homes i dones. Però ho té mal entès: la solució a la caiguda de la natalitat és, de fet, la igualtat de gènere. Moltes de les coreanes que han renunciat a les cites, el matrimoni i la maternitat estan fartes del sexisme i d’una cultura amarada de masclisme violent. La seva negativa a ser "màquines de fer nadons", una expressió vista en les pancartes de protesta, és una represàlia. "La vaga de naixements és la venjança de les dones cap a una societat que ens posa càrregues impossibles i no ens respecta", diu Jiny Kim, de 30 anys, que treballa en una oficina de Seül i té la intenció de no tenir fills.

Fer la vida més justa i segura per a les dones seria oli en un llum per reduir l'amenaça existencial del país. No obstant això, aquest somni feminista sembla cada cop més lluny, ja que el govern conservador de Yoon defensa polítiques regressives que no fa sinó agreujar el problema.

La crisi demogràfica de Corea del Sud era difícilment concebible: fins a la dècada dels 60, les dones tenien sis fills de mitjana. Però amb l’objectiu d’assolir el desenvolupament econòmic, l'estat va dur a terme una campanya agressiva de control de la població. Poc més de 20 anys després, les dones tenien menys dels 2,1 fills necessaris per al reemplaçament poblacional, una xifra que no ha parat de baixar. Les últimes dades disponibles de l'agència d'estadística de Corea del Sud situaven la taxa de fecunditat en el 0,81 el 2021; el tercer trimestre del 2022 ja era del 0,79.

Els últims governs del país s'han alarmat per una taxa que sembla que s'acosta a zero. Durant 16 anys han invertit 210.000 milions de dòlars en programes de foment de la procreació, com ara un subsidi mensual per als pares de nounats.

Moltes dones encara diuen que no, i no és d'estranyar. És molt difícil escapar d’unes normes de gènere sufocants, que trobem tant en les directrius per preparar roba interior neta per al marit abans de donar a llum com en la feina a la cuina durant dies per a festius com el festival de la collita de Chuseok. Les dones casades s'ocupen de la major part de les tasques i la cura dels fills, fins al punt que moltes renuncien a les ambicions professionals. Fins i tot a les famílies amb dos ingressos, les dones dediquen diàriament més de tres hores a les tasques domèstiques, en comparació amb els 54 minuts dels marits.

La discriminació contra les mares treballadores per part dels empresaris també és habitual. Un cas notori va ser el del principal fabricant de fórmules per a nadons del país, acusat de pressionar les empleades perquè dimitissin després de quedar-se embarassades. I tot en un país on la violència masclista està "sorprenentment estesa", segons Human Rights Watch.

Però les dones no han acceptat passivament la masculinitat tòxica. S'han organitzat visiblement, des del moviment Me Too més reeixit de l'Àsia fins a grups com 4B, que es tradueix com els "Quatre nos: ni cites, ni sexe, ni matrimoni, ni fills". Els moviments feministes del país han aconseguit que es despenalitzi l'avortament i penes més dures davant d’una epidèmia de delictes de pornografia relacionats amb càmeres espia.

Molts homes joves coreans, però, s'han declarat víctimes de l'activisme femení. El president Yoon va pujar al poder l'any passat aprofitant aquest ressentiment. El seu govern està eliminant el terme igualtat de gènere dels llibres de text escolars i ha cancel·lat el finançament de programes per lluitar contra el sexisme quotidià. El govern també està treballant per desmantellar el seu propi ministeri d’Igualtat de Gènere, creat el 2001.

Fins ara, cap de les mesures dels governs ha capgirat les tendències en el matrimoni i la maternitat. Pitjor encara: sembla que el govern actual està soscavant activament els esforços que donaven esperança a les dones.

Motivar les coreanes a reconsiderar el matrimoni i els fills implica tenyir tots els aspectes de la seva vida d’igualtat. Un enfocament feminista eliminaria les reticències a la maternitat simplement fent complir les lleis existents contra la discriminació laboral, desestigmatitzaria els naixements fora del matrimoni i condemnaria la violència de gènere. Un enfocament feminista admetria que hi ha un problema sistèmic.

Les Nacions Unides preveuen que els 51 milions d'habitants de Corea del Sud es reduiran a la meitat abans de finals de segle. La supervivència del país està en joc.