Dones i ciència: tres mites que cal desterrar
Agafeu aire, respireu fondo i disposeu-vos a deixar caure uns mites que fins ara us servien per justificar la diferència de visibilitat entre homes i dones en la ciència. Obriu bé tots els sentits per deixar-vos envair el pensament com si escoltéssiu un d’aquells contes a la vora del foc.
El conte que us vull narrar es va publicar el mes passat a la prestigiosa revista Nature. Es tracta d’un article rigorós amb anàlisis exhaustives, tant quantitatives com qualitatives, que ve a tombar almenys tres mites sobre la contribució de les dones a la ciència.
Mite 1. Les científiques produeixen menys. Sapigueu, nens i nenes, que aquest mite no s’aguanta per enlloc. El que passa és que les dones tenen d’un 13% a un 58% menys de probabilitats de ser citades com a autores d’un article científic o d’una patent, malgrat que hi hagin treballat i contribuït tant com els homes del seu mateix equip. Això passa en tots els àmbits científics i en tots els nivells de la carrera, tot i que de manera molt més acusada en els nivells més júnior. I sabeu què? Com més gran és l’impacte científic potencial d'un article, menys probabilitat hi ha que una dona en sigui reconeguda com a autora. Us ho puc explicar així de clar perquè, per a aquesta rondalla que us conto, s’ha obtingut informació de 9.778 grups de recerca (un total de 128.859 científics) que s’han creuat amb 39.426 articles científics i 7.675 patents.
Mite 2. Les dones contribueixen menys a la ciència perquè han d’assumir responsabilitats personals. Doncs em sap greu dir-vos que també us caurà aquest mite. L’estudi que ara us glosso com si fóssim a la vora del foc va analitzar les respostes de 871 científics que algun cop havien estat exclosos de l’autoria d’una publicació o una invenció. El motiu més esmentat com a causa de l’exclusió va ser que les seves contribucions científiques es van infravalorar. Aquest va ser el cas de moltes més dones (49%) que d'homes (39%). Les responsabilitats personals o haver deixat el grup de recerca només havien estat causa d’exclusió en un 18% de les dones i un 13% dels homes.
Mite 3. L’àmbit científic és objectiu i, per tant, equitatiu. Ai, mainada, ja ho voldria jo que fos veritat aquest mite. L’estudi que us narro deixa ben clar que no és així. A part del que ja us he explicat, analitzant les respostes de 2.297 científics sobre els tipus de contribucions fetes en una recerca publicada (article científic o patent), es posa de manifest que elles hi contribueixen més que ells en gairebé totes les tasques (conceptualització, mètodes, dades, supervisió, redacció, etc.). Per tant, la poca visibilitat de les dones en la recerca publicada no és pas per manca de contribució de les dones a la ciència, sinó més aviat una bretxa (o un esvoranc, diria) en el grau de reconeixement de les seves contribucions. I així ens quedem, amb un pam de nas, en constatar que la feina de les dones en ciència és sistemàticament menystinguda.
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest conte ens ha ben fos.
