Carreres d’homes, carreres de dones

El ministre d’Universitats, Joan Subirats, parlava de la segregació per gènere que hi ha entre els estudiants universitaris. Explicava que, al curs passat, al grau d'educació infantil, un 92% dels matriculats eren noies; en canvi, als graus relacionats amb la informàtica, un 86% dels alumnes eren nois. "Són xifres impròpies del segle XXI", deia. Perquè, com explicava l'ARA, “les noies continuen sent majoria als estudis d'infermeria (82%), psicologia (76%) o als graus relacionats amb la salut i els serveis socials (72%), i són minoria a les enginyeries (26%), en graus de matemàtiques i estadística (36%) o a humanitats (38%)”. Diu el ministre que "quan hi ha estudis amb una presència de més del 60% d'homes o dones és que estem en una situació de desequilibri". I si ens poséssim a FP suposo que les ebenistes o paletes i els puericultors serien més rars que la pluja.

Si de cop les campanyes aconseguissin que els nois agafessin carreres relacionades amb les cures i les noies carreres relacionades amb la tecnologia, seríem una societat millor? Imaginem que les campanyes perquè les noies facin enginyeria fructifiquen i el curs que ve hi ha majoria de noies enginyeres. Imaginem, també, que les mateixes campanyes fan que els nois es dediquin a l’educació infantil. Llavors, ¿tornaríem a tenir un biaix de gènere que s’hauria de corregir? El que em sembla és que el biaix de gènere és considerar –sense voler– que l’enginyeria, que fan majoritàriament homes, és millor que la puericultura, que fan majoritàriament dones. Em sembla que si la majoria de dones fessin enginyeria i la puericultura fos una carrera majoritàriament d’homes, diríem, també sense voler, que fora bo que les dones fessin puericultura. Sé que el que és bo és que tothom faci de tot, però ¿i si no pot ser? ¿Com és que no fem campanyes per fomentar que els homes s’apuntin als clubs de lectura?