Tal com va prometre, Donald Trump ha signat un decret amb el títol “Sense homes en esports femenins” per vetar la participació de les dones trans en la categoria. Ja respirem tranquils.
Un polític ha de tenir l’habilitat de detectar i amplificar les “preocupacions” (no en direm “problemes”) que poden remoure la sensibilitat dels ciutadans, cosa que no vol dir que tingui l’habilitat (i les ganes) de “solucionar-les”. Trump en això és el millor. Naturalment, aquesta “preocupació” és més ambiental que concreta. Provoca, en tot cas als seus fans, incomoditat moral. Les “preocupacions” que sí que són “problemes” solen ser concretes i, per tant, tenen “solucions” impossibles. La salut (en tots els sentits), per exemple.
El mateix que potser passa entre els votants de Trump passa, en aquest cas per reacció, a les files de l’esquerra. Per als trumpistes de dretes els trans són els “sacrificis humans” que fa la tribu per apaivagar els Déus (que estan enfadats i no sabem per què). I el ciutadà que consideri –metaforejo– que “un sacrifici humà” no serveix per a res serà ridiculitzat, insultat i investigat. En el cas dels d’esquerres els trans són el contrari d’un sacrifici humà. Són els “ninots indultats” de les falles. Qui abandoni l’afecció acrítica i consideri que cal fer-se alguna pregunta serà considerat traïdor i fatxa.
Ni amb els immigrants, ni amb els trans esportistes, ni amb els palestins, ni amb el feminisme, ni amb cap de les “preocupacions” que tan bé localitza Trump hi ha ganes de posar-hi remei polític. Trump suposo que no vol trans a l’esport femení perquè tenen avantatges físics (guanyarien totes les curses). Se n’hauria de poder parlar, fins i tot cas per cas, que no n’hi ha tants. I s’hauria de poder parlar dels homes trans en equips masculins. Però els d’esquerres no es pronuncien clarament, diuen inconcrecions o neguen i neguen. Amb això i amb tot el que és, per a ells, “sensible”. Que seria tot, tot i tot, exceptuant els preservatius de marca blanca.
