La dona volcànica

La degeneració de l’espectacle volcànic en pornografia emocional era previsible. El foc i la destrucció tenen un component hipnòtic a la televisió, però les misèries de la gent sense casa són, per les televisions privades, la droga dura que es pot proporcionar a l’audiència. És com si la desgràcia dels altres reconfortés aquells que no viuen prop de cap volcà actiu i, per tant, poden gaudir de la tragèdia sense la por de convertir-se en víctimes. Però en l’esperpent informatiu sempre hi ha qui se supera, i Telecinco està oferint un circ delirant que barreja extravagància i drama. Dilluns va enviar a La Palma a la reportera del cor Lydia Lozano perquè va néixer en aquella illa. Segons Jorge Javier hi ha anat “para informar en directo para Sálvame del volcán de Cumbre Vieja” però no és això el que fa la col·laboradora. Només arribar a l’aeroport ja transcendia a través de les xarxes socials un vídeo d’ella sol·licitant “gente que lo esté pasando mal para entrevistarla”, perseguint el dolor per vendre’l en pantalla. És la hiena anant a escurar les restes. Dimarts també apareixia cridant i corrent per una carretera, saludant esverada els cossos de seguretat que treballaven en les tasques d’evacuació. Sálvame ha fet fins i tot una careta a càmera lenta on veïnes de La Palma s’abracen plorant a la reportera amb música flamenqueta de fons que diu “más allá del desastre, te arrojaste a la boca del volcán” com si fos un videoclip de l’horror i el mal gust.

Sálvame hi ha enviat la reportera i l’ha convertida en la intrusa discordant. Lozano perverteix els codis periodístics de conducta i, per tant, s’erigeix en protagonista de l’escena. No hi ha una feina informativa sinó que les seves intervencions tenen el valor de la disrupció amb l’entorn. La frivolitat i mesquinesa associada tradicionalment al personatge contrasta amb la devastació i el trauma de les persones que entrevista. Una pallassada enmig del desastre. De tant en tant el programa talla la desgràcia per fer publicitat. Una veu anuncia: “¡El círculo del fuego enciende la última tentación!” per fer propaganda d’un reality que estrenaran a la cadena. Tornen a Lozano que s’abraça amb més veïnes que ploren i han perdut la casa. “¡Lucha por nosotros, Lydia!”, li diu una dona desesperada agafant-se-li fort al coll. Reconeixen la col·laboradora, a qui associen a l’opulència mediàtica i, per tant, li atribueixen el do de ser una salvadora. “Me dicen que por favor desde 'Sálvame' les ayudemos”, reclama mirant a càmera. La televisió com a facilitadora d’un rescat miracle. Lozano ha de fer una crònica. No pot parar de plorar i sanglotar contagiada per la pena de la gent, i es torna a erigir en protagonista del drama. Com és habitual, Telecinco construeix la pròpia realitat al marge de l’actualitat i l’entorn. Lozano fagocita el drama. Ella personifica el dolor dels habitants de La Palma, capitalitza la tragèdia i fins i tot assumeix l’espectacle de l’erupció. Es converteix en una dona sense capacitat de contenció, que escup paraules, llàgrimes i crits, que aboca un discurs llefiscós i devastador, que arrossega tot allò que es troba al davant sense miraments ni compassió.