Ahir els parlàva de la Marta Cortizas, la millor sommelier de Catalunya, d’El Celler de Can Roca. Demà, per cert, seré –i els n’informaré– al Tast de Vi per Parelles, que organitza Vila Viniteca. El cas és que algun lector de l’ARA em preguntava com és que de les virtuts de la millor sommelier en destacava la joventut però no que sigui dona.
La Carme Ruscalleda va renunciar al títol de “millor xef femenina” que li atorgava 50 Best, perquè considerava que, posem pel cas, en el futbol hi ha d’haver, esclar, categoria masculina i femenina (per qüestions físiques). Però que en la cuina no hi ha d’haver una categoria per a les senyores. “És que l’estat no ens cobra els mateixos impostos a les cuineres?”, es preguntava ella. Em va semblar la manera més intel·ligent de ser igualitària.
Un sector com el del vi, el de la gastronomia, no pot ser, com abans, monovarietal. Necessita dones visibles (les que hi són i hi han sigut, no cal ni dir-ho). Els senyorassos, greus i hieràtics, al cim, esperant convidades, raspallades i que els encenguin el cigar, són una fil·loxera que s’està marcint. Sovint, en una taula, una sommelier preparadíssima provarà d’explicar un vi, a la taula, i els senyorassos displicents no li faran la mateixa atenció que a un home. Però no m’agraden els festivals de música on només hi ha dones, per quota, perquè no m’agraden els festivals de música on no hi ha dones, per idiotesa. Amb les “mujeres del vino” em passa el mateix. Alguns dels meus vins preferits del món els fan dones. Però no em sembla destacable, sinó lògic.
Amb tot això vull dir que m’alegra que la Marta Cortizas sigui la millor aquest any, dels sommeliers, però, sobretot, per jove. I qui sap si al concurs del Vila, per primer cop, al podi hi haurà dones (en conec algunes que s'estan entrenant molt). Això voldrà dir que, simplement, el món rutlla. Que hi ha un percentatge més gran de dones que concursen, que encara és molt més baix que el dels homes. Cap ajuda, sisplau, cap copet al cap i els mateixos elogis.
