Convidada per la Tribuna Joan Carrera, ha passat per Barcelona Nathalie Becquart, religiosa francesa que fa un parell d’anys va ser nomenada subsecretària general del sínode de bisbes de l’Església catòlica pel papa Francesc.
No és l’única dona que ocupa una posició de comandament en la cúria romana, i cal reconèixer la voluntat inclusiva d’un Papa assetjat per l’ala més carca d’una institució que camina a velocitat geològica.
Hi havia una certa expectació pel que pogués dir a propòsit del lideratge femení. El seu diagnòstic de sortida és eloqüent: “Les dones implicades en l’Església troben resistències en una societat i una Església configurades a partir d’una mentalitat clerical i patriarcal [...]. Gràcies a l’impuls del feminisme hem avançat molt. Com a Església, hem de dir que la qüestió de les dones representa un signe del temps”.
Però això ha estat tot. A l’hora de les preguntes, Becquart ha estat molt curosa de no donar cap titular, sobretot a l'hora de parlar de l’elefant invisible de l’ordenació sacerdotal femenina, que es passejava per la sala.
Avui dia, amb les dones arribant a posicions fins fa poc reservades als homes, és incomprensible que no puguin tenir les mateixes atribucions que els homes dins l’Església. El tòpic que la gent voldria resultats immediats però que l’Església no fa revolucions sinó reformes, perquè té una història que li impedeix partir de zero, ja no és gaire sostenible. Una dona presidint una celebració en un altar és el signe dels temps. Sempre que l’Església no prefereixi quedar al marge dels temps.
