La plataforma Movistar+ ha estrenat un doble episodi documental sobre la Macarena, el gran èxit musical dels noranta de Los del Río. Més enllà de l’interès concret que la cançó pugui despertar en cada espectador, la producció sap transportar l’audiència a un fenomen més global: la cultura popular i les dinàmiques de transmissió d’un fenomen musical. També és un viatge interessant a aspectes més ocults vinculats a la indústria discogràfica, com el valor de l’autoria i els conflictes que se’n deriven respecte a versions, adaptacions i, per descomptat, els plagis.
El duet Los del Río –Antonio Romero i Rafael Ruiz– són part essencial del relat i, per la seva personalitat, fan encara més llaminera la història. Són dos professionals, inicialment especialitzats en actuacions en festes privades de luxe, superats per la dimensió internacional del seu èxit. Quan se’ls convida a formar part de l’espectacle de la Super Bowl, admeten: “Nosotros no teníamos ni idea de lo que era la Super Bowl”. Quan la Macarena va arribar al número 1 de la Billboard, la llista d’èxits musicals dels Estats Units, Los del Río admeten que van preguntar: “¿El Bilbó? ¿Eso qué es?”. És en aquesta ingenuïtat que subjau el sentit de l’humor de la història. No són artistes fent gala d’una creació superlativa i presumint d’un domini implacable del mercat musical. Són dos protagonistes explicant l’èxit malgrat ells. Macarena és una composició musical sense pretensions, de caire festiu i molt transversal. El paper dels musicòlegs en la sèrie documental és imprescindible per analitzar les raons de l’èxit i l’evolució musical i comercial de la peça malgrat tractar-se d’una composició tan elemental. Les imatges d’arxiu i l’habilitat per fer visuals els aspectes sonors ajuden a fer més atractiva la història.
Un altre aspecte que evidencia el caràcter popular de la Macarena i el seu esperit folklòric és que resulta impossible aclarir periodísticament aspectes vinculats a l’origen de la cançó, de la coreografia. Hi ha diverses versions on s’amaguen conflictes i batalles legals. Els interessos econòmics i els egos fan que les teories sobre la Macarena siguin contradictòries o, fins i tot, inexplicables. La Macarena supera el control de qualsevol dels seus creadors i responsables. L’efecte taca d’oli té a veure amb la intuïció, amb la cultura de cada racó on arriba, amb l’oportunisme comercial, amb la identitat dels seus intèrprets i amb les argúcies legals d’uns i altres per aprofitar-se del fenomen.
Macarena no és només la història d’una cançó, és el retrat d’una època i d’una forma de cultura. És una aproximació al món del capitalisme, de la indústria, de la música i de la condició humana. De la localitat de Dos Hermanas a Sevilla fins al Vaticà, passant per Florida i Washington, travessant l’oci, la política, l’esport i la religió.
El documental Macarena és, en certa manera, la plasmació narrativa d'alguna cosa molt més primària que la cançó ja anuncia només començar: com la senzilla motivació de donar alegria al teu cos pot fer moure el món.
