Un esturió escocès a la cort d’Anglaterra

La primera ministra britànica, Theresa May, ha posat condicions per celebrar el segon referèndum d’independència d’Escòcia. Són més dures que les que va posar David Cameron a Alex Salmond el 2014. Segons May, la consulta no es podrà fer abans del 2021, quan el Regne Unit haurà començat a consolidar la sortida de la Unió Europea, prevista per al març del 2019, i exigeix que el Partit Nacional Escocès (SNP) tingui majoria absoluta al Parlament de Holyrood. És a dir: “Ara no és el moment”. Nicola Sturgeon, l’actual primera ministra escocesa, ha respost que “Downing Street no dictarà el calendari en funció dels seus interessos”.

Oportunitat. Sturgeon ha vist l’oportunitat i l’ha aprofitada. El 62% dels escocesos van votar en contra de la sortida de la UE i 90 dels 129 escons del Parlament de Holyrood van dir no a activar el Brexit. Les converses entre l’SNP i el govern conservador, per trobar una sortida negociada que fes possible un tracte diferenciat d’Escòcia, no han prosperat. González Pons, eurodiputat del PP i portaveu del grup popular europeu sobre els temes del Brexit, ja va advertir que “Espanya s’oposaria a acords específics i parcials per a Escòcia i Gibraltar durant les negociacions”.

Calendari. Sturgeon preferia convocar el referèndum abans de la sortida del Regne Unit de la UE perquè veia més factible l’accés mentre els escocesos encara eren ciutadans de la Unió. Ara bé, la líder escocesa ha anunciat que està disposada a negociar el calendari, tot i que ha advertit que no acceptarà una actitud d’“intransigència” i “arrogància” per part de May.

La UE i Escòcia. Des de Brussel·les se segueix amb interès la nova proposta de referèndum del govern escocès perquè no deixa de ser un advertiment a la resta de països que la integren: “Mireu el que passa quan un país vol abandonar-nos, el país es trenca”. Fonts de la UE han comentat, sotto voce, que si bé la sortida del Regne Unit de la família europea serà “dura”, l’aterratge d’Escòcia podria ser “suau”. Tot i així, Sturgeon ha avançat que si triomfa el sí Escòcia podria tenir, en la fase de transició, un estatus similar al de Noruega, que no pertany a la UE però pot accedir al mercat comú.

Espanya no vetarà l’ingrés d’Escòcia a la UE. Els rotatius britànics han fet menció de les paraules del ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis: “Escòcia haurà de posar-se a la cua”. És a dir, haurà de demanar tanda darrere d’Albània, Montenegro, Bòsnia o Turquia. González Pons, al canal de la BBC a Escòcia, assegurava que el cas català és “very, very, very different to the Scottish situation”. La diferència és que Escòcia seguirà tots els procediments legals, acordats amb Londres, per convocar i fer el referèndum. Per tant, Espanya no vetarà l’accés d’Escòcia a la UE.

Procediment. Westminster transferirà al Parlament escocès, com ja va fer el 2014, la competència per convocar i celebrar el referèndum com diu la secció 30 de l’Estatut d’Escòcia del 1998. El que és “very, very, very different” és el cas espanyol. González Pons oblida que el Congrés de Diputats es va negar a transferir a la Generalitat l’autorització quan el Parlament català, amb una majoria de dos terços, l’hi va demanar.

Suport popular i parlamentari. Les enquestes donen ara un empat tècnic del 50% entre els partidaris i els contraris a la independència d’Escòcia. Tampoc l’SNP té majoria absoluta al Parlament escocès però té el suport dels sis escons dels Verds, amb qui ha aprovat també els pressupostos. Els Verds escocesos són ecologistes i independentistes.

Els mitjans de comunicació. La premsa anglesa –la seriosa i la sensacionalista– ja es va posicionar en contra de la independència d’Escòcia en el primer referèndum. La propietat dels mitjans no és a Edimburg sinó a Londres. Els rotatius més populars van titllar llavors els escocesos d’“egoistes” i “desagraïts”. Ara mateix els termes que més s’utilitzen són “oportunistes”, “traïdors” i “covards” per abandonar el vaixell mentre el Regne Unit negocia la sortida de la UE.

Pros. Si Escòcia continua formant part del Regne Unit post-Brexit, sota l’hegemonia de les decisions que es prenen des del govern de Londres, que no ha complert cap de les promeses de més autogovern que Cameron i el laborista Gordon Brown van fer, el futur d’Escòcia no pinta bé. Però el problema de fons és que les polítiques socialdemòcrates del Partit Nacional Escocès xoquen obertament amb els conservadors britànics. El programa electoral de l’SNP a les eleccions per a la Cambra dels Comuns defensava, per exemple, posar fi a l’austeritat, aplicar un impost del 50% per a les rendes més altes i suprimir la Cambra dels Lords. Resultat: és la tercera força al Parlament britànic. De fet, amb un laborisme a la baixa, el Partit Nacional Escocès és l’autèntica oposició als tories.

I contres. Abandonar el Regne Unit també comporta incerteses. El mercat natural d’Escòcia són els veïns al sud de la frontera i necessita el petroli del mar del Nord per sobreviure. El sector bancari escocès i el tema de la moneda són qüestions que s’hauran de resoldre en una negociació posterior amb un Regne Unit que posarà tots els esforços a refer-se del trencament amb la UE. I també l’SNP haurà de fer front a la indústria pesquera, que va votar majoritàriament a favor del Brexit per barrar el pas a les flotes estrangeres al mar del Nord.

El nacionalisme anglès. El referèndum del Brexit va ser una aposta per la independència del Regne Unit de la UE. El vot Brexit va ser l’expressió d’un nacionalisme anglès, no britànic, despreocupat de les qüestions que afecten Escòcia, Gal·les i, molt especialment, Irlanda del Nord. Anglaterra es veu a si mateixa com a excepcional, amb llaços fraternals amb els EUA, creadora d’un gran imperi i la seva derivada, la Commonwealth. Per això May, en un to de suficiència, va respondre a l’anunci de convocar un segon referèndum a Escòcia amb un “La política no és un joc”. En tot cas, el que volia expressar és que ells –els anglesos– van inventar aquest joc i que, per tant, ells controlaran la partida. Però Sturgeon, com el seu nom indica, està acostumada a vèncer i remuntar els obstacles, com ho fan els esturions als rius d’Escòcia.