El documental com a venjança
Decidiu bé en quin moment comenceu a veure El timador de Tinder a Netflix. El documental, de dues hores de durada, t’enganxa des del primer minut i ja no pots deixar-lo. T’endinsa dins de la història tan ràpidament que t’agafa per sorpresa que la història d’un seductor de Tinder, l’aplicació per lligar, t’hagi despertat tant d’interès. És inevitable en algun moment preguntar-te per què ho estàs veient. Però ja ets dins. El documental t’explica el cas de Simon Leviev, un nom fals que ha estat molt útil a un home israelià per estafar desenes de dones d’arreu del món a través d’internet. Es calcula que ha aconseguit embutxacar-se fins a deu milions de dòlars fent creure a les seves parelles que era l’hereu d’un imperi dedicat al comerç de diamants. El timador de Tinder (The Tinder swindler) construeix la trama a partir del testimoni de tres noies víctimes d’aquest frau. Hi va establir un vincle sentimental carregat de romanticisme, les va enlluernar amb una vida plena de luxes i comoditats, a dues d’elles les va convèncer per formar una família en un futur i quan la relació estava aparentment consolidada va arribar l’engany.
El mecanisme que més enganxa del documental és que està farcit de proves de l’estratègia de l’estafador: vídeos, fotografies i missatges de text i àudio que enviava a les seves parelles. La directora, Felicity Morris, mostra pas a pas com Leviev va construir un idíl·lic castell de cartes per després ensenyar com s’ensorra davant dels ulls de les seves víctimes i dels espectadors. La història té tots els ingredients d’un bestseller: amor, sexe, diners i perill. I per això t’hi quedes atrapat. Perquè és tan increïble com fascinant. Morris és molt hàbil a l’hora de documentar històries al·lucinants. Va ser la productora de A los gatos ni tocarlos (Don’t f*** with cats), també a Netflix. Una minisèrie documental addictiva que relata un cas brutal, fins i tot més que el d’aquest estafador.
La mirada de Felicity Morris a El timador de Tinder és compassiva amb les víctimes. Vol que entenguem que, més enllà d’haver caigut a la trampa d’un farsant, són dones que també són víctimes d’un sistema: necessitades de relacions romàntiques i àvides d’un príncep blau. Se senten en deute amb l’home que els proporciona un entorn de luxe. I senten terror a perdre el seu heroi si no es comporten segons les expectatives que ell ha dipositat en elles. Ens demostra com els estereotips de conducta femenina s’han convertit en una trampa per a les mateixes dones.
El timador de Tinder ens parla també dels efectes més embriagadors de l’enamorament, de com el cervell pot arribar a negar l’evidència, d’internet com a plataforma per recrear un món de perfecció i fascinació que contribueixi a l’engany, de com el concepte d’identitat ha quedat diluït gràcies a les xarxes. Però, segurament, el millor és com el documental, més enllà d’explicar-nos una història, es converteix en una eina de venjança internacional. Netflix com a generador d’una alerta màxima a nivell mundial per desactivar un estafador.
