Un documental i una til·la per després
Netflix ha estrenat El dilema de las redes sociales,un documental d’una hora i mitja de durada que alerta amb contundència dels perills de les xarxes socials. El director, Jeff Orlowsky, entrevista diversos extreballadors de Google, Facebook, Twitter, Instagram, Pinterest... que van participar en el disseny o la gestió d’algunes de les seves funcions i que van plegar, diuen, per motius ètics. D’una manera molt pedagògica, els testimonis expliquen el que van descobrir quan treballaven al costat fosc de Silicon Valley i com van decidir abandonar-lo per advertir-nos de com ens manipulen el nostre cervell quan fem ús d’aquestes aplicacions. I, tot sigui dit, aconsegueixen amoïnar-te. Per als experts en tecnologies, el documental no suposarà cap revelació. Però El dilema de las redes sociales està pensat per a neòfits i descreguts. El documental es va alternant amb algunes dosis de ficció per recrear com una família estereotípica amb fills adolescents es relaciona amb els mòbils i les xarxes socials. També es teatralitza la manera com funcionen els algoritmes informàtics, ficcionant amb humans com es controla un únic telèfon mòbil i s’influeix en la conducta del seu propietari. Són recreacions que acaben resultant una mica exagerades i dramàtiques per aclarir situacions complexes i també perquè l’espectador s’hi pugui emmirallar com una víctima (sovint inconscient) de les tecnologies.
Abans de veure’l pot ser oportú dur a terme un petit exercici si no l’heu fet mai abans. Penseu el temps aproximat que utilitzeu el telèfon mòbil al llarg del dia. Després, consulteu en el vostre aparell la dada exacta. És possible que us emporteu una sorpresa al descobrir que el temps real d’ús supera, amb escreix, el temps que heu calculat. El dilema de las redes sociales pretén dissuadir-nos de l’ús de les xarxes socials. Però no ho fa intentant equilibrar dos punts de vista enfrontats sinó sacsejant l’espectador per convèncer-lo que, tal com estan dissenyades ara, són nocives i ens estant abocant a la distopia que tantes sèries ens han anunciat. A través de mecanismes molt complexos, aconsegueixen manipular els nostres hàbits més inconscients, crear addicció per monetitzar les aplicacions i reprogramar la nostra manera de percebre el món, exercint cada vegada més control sobre la ciutadania. Diferents experts, no només en tecnologia sinó també en conducta humana, expliquen els riscos d’aquesta situació a nivell global. El documental reclama la regulació ètica d’aquest àmbit i la modificació del model de negoci abans no sigui massa tard, no només per a la salut de les persones sinó també per garantir la qualitat democràtica.
És un documental interessant per emetre i debatre a l’assignatura de tecnologia d’escoles i instituts. També molt aconsellable per als usuaris habituals de les xarxes socials. Val a dir, però, que les conseqüències apocalíptiques de les que ens adverteix pot requerir, a posteriori, la ingestió d’una til·la per part de les persones més impressionables.
