Doctor, què em passa?

En diversos programes de la televisió matinal, aquests dies han fet “l’exercici” de deixar escoltar català, euskera i gallec a diversos humans, d’aquests que hom anomena “la gent del carrer”. La "gent del carrer" deia, si fa no fa: “Pues no, no lo entiendo”. “¿Qué dice? No se entiende”. Tot això era a propòsit del fet que, ara, Espanya serà com altres països com Suïssa i els polítics podran enraonar amb la seva primera llengua, la del seu país, la dels seus votants, mil·lenària com el castellà, al Parlament de l’estat on paguen impostos. 

No és el mateix “no ho entenc” que “no s’entén”. El “no s’entén” és relatiu, esclar. Però anem al “no ho entenc”, que exclamaven aquests éssers, resignats i perplexos i qui sap si irritats. Voldria tranquil·litzar-los. Qualsevol llengua del món que no sigui la teva, si no l’has estudiat, no l’entens. Ho dic perquè no voldria que tots aquests homes i dones del cap dret es pensessin que els passa alguna cosa greu. No, no. No han d’anar al metge, ni demanar a la policia que els eviti el sofriment. Ens passa a tots. Jo mateixa, sense anar més lluny, quan vaig a França, tot i que a l’escola vaig fer francès, no entenc tot el que em diuen i, feliç, ho haig de preguntar. I si vaig, per exemple, al teatre, i ve una companyia sueca, demano l’orellera, perquè em resulta relativament normal no entendre el suec. Vull dir que, en aquest cas, no exclamaria, dominada per la meravella: “Vatua! No ho entenc!” Sé que molts monolingües irreversibles, quan van a un altre lloc, com per exemple Portugal, el que fan és parlar molt fort i a poc a poc, remarcant les síl·labes, com si els autòctons tinguessin una tara que els impedís de comprendre el castellà. Insisteixo. Si no has estudiat una llengua, no l’entens. No s’ha de patir. No s’ha d’anar al psicòleg. Hi ha qui et diu, sempre en castellà, que “el nacionalismo se cura viajando”. Ja té raó. Però sortint de l’hotel, eh? Entrant a les botigues i donant el bon dia.