El camí entre un descobriment generat a partir de recerca bàsica i una aplicació comercial és llarg i està ple d’obstacles. Innovadors i inversors dels països més competitius clamen conjuntament que existeix una escletxa en finançament, o vall de la Mort, en les etapes intermèdies d’aquest camí. I això té un impacte significatiu en la productivitat dels esforços públics en R+D+i. Aquesta és avui la preocupació a tots els països líders en desenvolupament tecnològic i innovació.
Què passa a Catalunya, on, a més, no hi ha desenvolupada una demanda industrial o social de nou coneixement comparable a la d’aquests països? La inversió pública en R+D existeix, i és entre un 60% i un 70% la dels països capdavanters en relació al PIB respectiu, però la capacitat d’aprofitar aquest coneixement no arriba al 10% del d’aquests països. Al nostre país el problema de la vall de la Mort és més profund:
1. No existeix finançament ni públic ni privat per a les etapes intermèdies de la innovació.
2. Existeix un sistema de recerca en desenvolupament que majoritàriament ha projectat la seva capacitat cap a aportacions genèriques al coneixement, ja que ha crescut a partir de la inversió pública en R+D bàsica, i de manera poc orientada a unes necessitats d’innovació que -encara que existents en el teixit econòmic i social- no s’han manifestat amb prou extensió.
3. En relació a altres estructures econòmiques, el teixit empresarial mostra un predomini excessiu de petita i mitjana empresa, de dimensió fins ara insuficient per protagonitzar inversions pròpies en R+D+i i per incorporar capital humà especialitzat (molt baixa demanda de doctors en empreses).
El resultat d’aquesta situació és una economia molt poc basada en coneixement: només el 54% del PIB està basat en coneixement -entre un 15% i un 25% menys que països més desenvolupats, com per exemple el 68% de França, el 77% dels EUA, el 80% del Regne Unit o el 84% de Corea del Sud-. La situació es pot descriure amb la imatge del que podríem anomenar la vall de la Mort Fosca, que reflecteix la suma d’un handicap genèric (el que pren el nom de la vall de la Mort dels EUA) i un handicap afegit i local (que pren el nom de la vall Fosca) per il·lustrar el molt evident desequilibri entre l’impacte que la recerca catalana té en la generació de coneixement al món i la capacitat d’innovació al país.
Des de la perspectiva universitària, el nus de la qüestió no es troba tant en la capacitat científica d’avantguarda, prou demostrada, sinó en l’orientació de l’activitat. Més precisament en l’absència d’orientació, que fa que l’investigador defineixi els seus objectius només en termes de l’estat del coneixement i en interessos expressats pels sectors productius internacionals. Paradoxa: la ciència generada a Catalunya serveix més a interessos productius forans que als del nostre país, no prou expressats.
Sortosament, però, disposem de tots els elements necessaris en la cadena de valor innovadora. Es tracta d’activar els mecanismes a través dels quals la capacitat investigadora del país -que n’hi ha- s’orienti cap a interessos tecnològics i/o productius. El pont entre el món de la recerca i el de l’empresa requereix pilars a les dues bandes: d’una banda, capacitat real per a la investigació d’avantguarda i predisposició per abordar reptes tecnològics i, de l’altra, convenciment en la necessitat d’invertir una proporció adequada dels beneficis empresarials en la innovació de productes i processos, i capacitat per identificar els reptes científics i tecnològics i expressar-los en relació als objectius d’innovació.
La situació permet un ampli marge de millora i, efectivament, es pot millorar la competitivitat del país a mitjà termini. En aquest sentit caldria:
1. Implantar una política de suport a la innovació a l’empresa que impulsés inversions reals en recerca i desenvolupament en el món empresarial.
2. Fomentar molt activament que l’empresa contracti de manera estable doctors per desenvolupar o dirigir projectes de recerca.
3. Incentivar que una major part dels beneficis de l’empresa es reinverteixin en projectes de recerca.
4. Impulsar la consolidació de centres tecnològics especialitzats en sectors productius amb empreses mitjanes i petites.
5. Impulsar a tota l’administració pública la contractació de doctors en els àmbits de desenvolupament i innovació.
Per això cal felicitar el govern de Catalunya per les iniciatives que ha impulsat en aquest àmbit, malgrat la dificilíssima situació econòmica en què es mou: el Programa de Doctorats Industrials -que amb el nom s’autodefineix- i el d’Indústria del Coneixement, que, il·luminant-la amb subvencions i ajuts financers, pretén ajudar 300 projectes a salvar aquesta vall de la Mort Fosca.