Es divorciaran els reis durant el 2024?

1. Pilar Eyre, periodista ben informada de la Corona espanyola, surt a TV3 i pronostica que el matrimoni entre Felip de Borbó i Letícia Ortiz s’acabarà durant aquest any. Ja s’ho faran, cada matrimoni se sap les seves coses. No passa res, a l’Estat es divorcien unes 81.000 parelles cada any i la Lliga es continua jugant cada diumenge. Només ens afectaria si, a partir d’aquest episodi, la monarquia trontollés i algú aprofités l’ocasió, amb intel·ligència, per intentar acabar amb aquesta bicoca de trons i palaus que, al segle XXI, no té cap sentit. Del vaticini de Pilar Eyre –que no quedava clar si era opinió o era informació– ningú no se’n fa ressò a Espanya. Al contrari. De moment veiem que el rei emèrit torna a tenir portades de la premsa rosa com si no hagués passat res de res. Torna a muntar festetes d’aniversari a Dubai, talla el pastís fent equilibris i continua preparant-se la catifa per tornar cap a Madrid. Això sí que sembla garantit que passarà durant aquest any. 

2. Junts va aconseguir, la setmana passada, que es parlés d’ells a totes hores. Quan semblava un partit aparcat a la plaça de la irrellevància, significa, de cop i volta, una reviscolada política molt interessant. Va aconseguir ser notícia per collar Pedro Sánchez en la votació dels decrets al Congrés, pel seu nou posicionament –més de dretes i de broc gros– sobre la immigració, i per voler aplicar sancions a les empreses que van marxar de Catalunya la tardor del 2017. Són tres moviments que, per aplaudir-los o per criticar-los, no deixen ningú indiferent. El soroll, dels de Turull, els ha tornat a les primeres pàgines de la política. I, per acabar-ho de reblar, la demoscòpia diu que Puigdemont seria el president preferit dels catalans si es presentés a les eleccions. La darrera vegada que se’l va poder votar va arreplegar 1.025.000 vots. I això que eren les europees. Precisament per no ressuscitar el líder de la colla, tot allò de l’amnistia ha entrat a la via lenta. Morta no, però lenta sí. 

3. Tampoc no serà per demà passat l'oficialitat del català a les institucions europees. La primícia de l’ARA ens ha desvelat que, si tot allò no va ser una gran aixecada de camisa per investir Pedro Sánchez, poc se’n faltava. L’escenificació del ministre Albares va ser creïble, les reunions a Brussel·les i a Estrasburg van existir... Però un cop acabada la presidència de torn espanyola de la Unió, Europa ens ha tornat a posar al calaix. Ho teníem a tocar i, de moment, tot apunta que haurem d’esperar a la propera legislatura. Ingenus, ens vam empassar l’ham del PSOE.

4. I Grifols? La gran empresa catalana que no va tocar el dos del país en aquell moment calent del 2017, quan el rei Felip pressionava perquè fugissin d’aquí, ara té un problema de nassos. És casualitat que un informe del fons Gotham City Research, amb un objectiu merament especulatiu, hagi denunciat la manipulació dels comptes de Grifols? L’empresa, exemplar en la recerca i en la biociència, es defensa amb els comptes auditats i dona, i donarà, tota la informació i les explicacions que els requereixi la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Però el mal ja està fet. La patacada a la borsa és la notícia econòmica de l’any que acabem d’encetar. Ningú no hi veu, de moment, una mà negra política al darrere? Un dia o altre se sabrà tot d’aquesta història. De moment, confiem que Grifols podrà passar aquest tràngol i aclarirà tots els números i qualsevol vincle sospitós. Necessitem que continuï sent motiu d’orgull mentre, des de Sant Cugat, lidera el sector dels derivats de la sang al món.