La Fiscalia vol que les ordres de detenció contra el president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí incloguin el delicte de desordres públics agreujats, a part de la malversació greu per la qual ja els reclamava Llarena.
Són els mateixos fiscals que van acusar de rebel·lió els presos polítics durant el judici del procés al Tribunal Suprem, una acusació que tenia tan poc a veure amb la realitat que el jutge Marchena no es va veure en cor de sostenir-la a la sentència, i ho va deixar en sedició, que tampoc tenia res a veure amb els fets però complia diligentment amb el mandat reial de l'"A por ellos!" i calmava la set de venjança després del paperot de l’Estat l’1 d’Octubre.
En l’argumentació, els fiscals diuen que els acusats van actuar “amb la finalitat d’atemptar contra la pau pública”. Si parlem del 20-S, allò amb prou feines serien desordres públics. Si parlem de l’1 d’Octubre, contra la pau pública hi van atemptar les forces de seguretat amb la seva actuació violenta sobre població pacífica i desarmada.
En l’escrit hi ha una altra afirmació reveladora: que els acusats van utilitzar els ciutadans perquè fessin d’instruments d’actes de violència i intimidació. O sigui, que els ciutadans van ser instrumentalitzats per “propiciar greus enfrontaments amb les forces de seguretat”. Calen molts cops de martell per encaixar els fets reals en un relat jurídic de ficció com aquest.
Perquè això és tant com considerar que els més de dos milions de catalans que van anar a votar van ser uns subjectes manipulats i amb el discerniment atrofiat, i no uns ciutadans lliures que van actuar en consciència, milers dels quals, a més a més, van haver d’aguantar una pluja de cops.
