Un bon dia t’aixeques i ho decideixes. També ho fa la persona coneguda, no importa el seu gènere ni cal que l’estimis, i demaneu cita a l’ajuntament o notari que voleu. Si no és dissabte, que van molt buscats, amb el DNI i dos testimonis que escolliu, en trenta dies i quinze minuts de cerimònia ho tindreu: us heu casat.
És més fàcil casar-se que aprovar el carnet de conduir, diria Feijóo. L’acte que ens canvia l’estat civil i la propietat dels béns quan faltarem es realitza sense ajut de cap expert ni curset prematrimonial. Sense mossens ni psicòlegs! Només amb la voluntat i un mínim de papers canviem la nostra vida.
Ara bé, un altre bon dia t’aixeques i decideixes altrament. La raó no importa, faràs el pas: contactes un advocat (que pot ser d’ofici!) i davant d’un jutjat, si hi ha acord, en dos mesos t’has divorciat. Si no, seran dos anys, però el resultat és el mateix. També sense psicòlegs ni treballadors socials, només cal la teva voluntat. És més fàcil divorciar-se que aprovar la selectivitat, diria Feijóo.
I ull, que això és sols la punta de l’iceberg. Alguna cosa passa dins teu i ho decideixes. No et caldrà parella ni matrimoni: deixaràs que el procés de vida tiri endavant. Al CAP i després a l’hospital (que poden ser públics!) t’acompanyaran mentre gestes i pareixes. Has decidit tenir una criatura sense cap expert que avali que seràs bona mare, o bon pare, i en tindràs la pàtria potestat. Sense assessors econòmics, psicòlegs ni treballadors socials. Només amb la voluntat i una biologia adient tens el poder sobre noves vides. És més fàcil procrear que treure’s el carnet de capità de llanxa ràpida, lamentaria Feijóo.
Però és que, a més, pots decidir lliurement que aquell procés s’aturi a temps! Sense al·legar raons, has decidit no gestar, i no gestaràs. El CAP o l’hospital (públic, recordem-ho!) aplicarà la tècnica adequada sense permisos psiquiàtrics. Quin món és aquest! És més fàcil decidir sobre el propi cos que obrir un resort en un espai natural, bramarà Feijóo.
Segons Feijóo, en aquest estat, imperfecte com és, exercir els drets fonamentals és encara massa fàcil. Només així s’entén que protesti que sigui més fàcil canviar de sexe registral que aprovar la selectivitat o el permís de conduir, i ho canviarà. No veu bé que ens emparem en els articles 8 i 14 del Conveni Europeu de Drets Humans, els del respecte a la vida privada, el desenvolupament de la pròpia personalitat i la no discriminació, per decidir sobre les nostres vides. Articles que, entre d'altres, garanteixen que puguem casar-nos, separar-nos, estimar a qui vulguem i fins i tot procrear. Articles que, segons el TEDH i el Suprem i Constitucional espanyols, permeten que les persones decidim per quin costat ens afectarà un condicionant vital tan important com el gènere, legalment tipificat com a sexe registral. El mínim és poder decidir sobre la pròpia vida, diuen els tribunals!
Però Feijóo no hi està d’acord i no vol drets fonamentals fàcils: és empipador que s’exerceixin i que la gent surti per petaneres. Els permisos sí que ho han de ser, dirà Feijóo, només cal poder-hi accedir i obtenir-los de l’Estat, però els drets fonamentals no, que després el país es descontrola i deixa de ser un, gran i, per als dels permisos, molt lliure.
Vull convertir els drets en permisos, diu Feijóo, i decidir quines vides són vàlides i quines no.
