Diu que faltaran metges
El Col·legi de Metges de Barcelona ha advertit que en els propers cinc anys es jubilarà un 20% dels metges que estan en actiu. Com que a finals dels setanta va arribar a la universitat la generació del baby boom, es van ampliar les places de medicina, i aquells estudiants d’aleshores són els veterans que aviat començaran a plegar. De fet, la franja d'edat en què hi ha més metges és la dels que ara tenen entre 60 i 64 anys.
D’entrada és desesperant que se sàpiga que ve una crisi i no s’actuï. Si van a un cercador i posen “faltaran metges”, els sortirà una notícia que diu “D’aquí a deu anys faltaran metges a Catalunya”, i la notícia és... del 2005! Els successius ministeris de Sanitat, de qui depèn la figura del metge intern resident, a què s’han dedicat, aquests anys? Això és com tenir el diagnòstic d’una malaltia i no aplicar-hi cap tractament.
Però el fons de la qüestió comença a ser un altre: com que no estem per llençar res, ¿com ho fem per aprofitar el coneixement i la vocació dels que s’acosten a l’edat de jubilació i no volen plegar o estarien disposats a continuar treballant sota determinades condicions? Potser no fent exactament el mateix, ni al mateix ritme, ni sotmesos a burocràcies. Si se’ls presentés un escenari de continuació de la vida laboral atractiu, flexible, quants no continuarien? ¿Com podem prescindir tan alegrement de l’experiència acumulada després de dècades de feina del personal sanitari? I el mateix valdria per als mestres. Amb una piràmide de població envellida com la nostra, caldria destinar recursos a conservar el talent.
