9/1: Disturbis racials

Si en les imatges de l’assalt al Congrés hi sortissin només persones negres, estaríem parlant ara de disturbis racials. Perquè consideraríem que el factor racial és clau, o com a mínim molt rellevant, en el conflicte. Però en les imatges de l’assalt hi surten només blancs. I aquesta unanimitat de color, en un país de barreja com els Estats Units, fa pensar que també en aquest cas el factor racial és bàsic. Trump va mobilitzar el seu electorat en aquesta campanya i en l’anterior amb un argumentari racial. Aquesta vegada no n’ha tingut prou per guanyar, però ha deixat un pòsit. Era curiós. Mentre dins del Capitoli la litúrgia democràtica americana subratllava molt, com sempre, el seu caràcter federal, de federació entre estats, a fora la lògica no era territorial, sinó comunitària. Els conflictes que han travessat el país els darrers anys, molt dramàtics, han tingut per damunt de tot una lògica comunitària, i sobretot racial. I el que passa als Estats Units no importa només als Estats Units. La federació entre estats ha funcionat. El gresol entre comunitats no ha funcionat, en vista dels resultats. Els pares fundadors van aconseguir crear els Estats Units. Les generacions posteriors no han aconseguit crear les Comunitats Unides.