Dimecres l’Ajuntament de Sant Cugat va celebrar un acte senzill i noble: un ple extraordinari amb un únic punt a l’ordre del dia, el de la proclamació de Joan B. Culla com a Fill Predilecte a títol pòstum. Es va donar lectura a l’informe de mèrits de l’historiador, cada grup municipal va explicar el sentit del seu vot, es va procedir a la votació i a continuació en Culla va ser proclamat Fill Predilecte de la ciutat on va viure els darrers 24 anys de la seva vida.
Junts, Esquerra, el PSC, els comuns, la CUP i el PP hi van votar a favor. Vox es va abstenir. Els comuns i la CUP van expressar que malgrat les diferències ideològiques que havien tingut amb l’homenatjat, pesava molt més la seva brillant trajectòria. El regidor del PP, Alfredo Bergua, també hi va marcar distàncies, però ho va fer amb un discurs deliciós, ple de fair play. En concret, l'edil popular va admetre que el 2009, quan Joan B. Culla va publicar La dreta espanyola a Catalunya, 1975-2008, ell i molts altres militants del PP van córrer a comprar-se el llibre perquè no havia existit mai un treball tan complet (més de 600 pàgines) en què aparegués tan ben retratada la història del partit i perquè estava farcit de detalls sobre les pugnes internes pel poder que al militant de base se li escapaven. A en Culla el llegia tothom, inclosos els que no pensaven com ell.
Sí, hi ha distincions que arriben tard o que s’hi pensa quan ja no hi ha res a fer. O perquè ja no hi ha res a fer. Així és la condició humana i, especialment, la política. Almenys, mesos enrere, l’alcalde de Sant Cugat va consultar personalment amb en Culla si acceptaria la proposta i el va convidar a intervenir en un acte a l’Ajuntament, perquè els tràmits administratius per aprovar una distinció demanen un temps que Culla ja no tenia. Lliçó del cas: si creieu que algú es mereix una medalla, doneu-l'hi en vida.
