Dissenyar o usar

Aquest mes de juny ha tingut lloc la Barcelona Design Week. Hi ha moltes definicions de disseny, però la que més m’agrada és una que vaig sentir una vegada: el disseny és la disciplina que s’ocupa de fer la vida més fàcil a les persones.

Jo als dissenyadors només els suggereixo que provin abans els espais, mobles o objectes que dissenyen. Vaig conèixer un arquitecte que no visitava ni una casa de les que reformava. Feia aixecar un plànol al seu ajudant, li demanava que fes fotografies i només treballava a l’estudi. Deia que d’aquesta manera podia concentrar-se en el concepte que hi hauria darrere de cada nou projecte.

En teoria està molt bé, però després vas a un lavabo d’un restaurant de disseny i no hi ha penjador. Provin de seure amb jaqueta en un vàter o deixar la maleta de mà en un sòl esquitxat de pixum. L’any passat, en un hotel de Madrid, vaig dormir en un llit de formes ondulades. Impressionant. Fins que vaig deixar el mòbil a la lleixa, va lliscar i va caure en un dels racons d’aquestes ones i on no hi cabia la mà. Van haver de venir a desmuntar el llit sencer.

Hi deu haver molt pocs interioristes que demanin dormir a les habitacions que dissenyen. Perquè, si ho fessin, s’adonarien que les supercortines art déco de fils deixen entrar la llum a les cinc del matí, que el lavabo obert queda molt cool en entrar però que quan et dutxes se’t veu el cool des de l’entrada de l’habitació; que el televisor i els llums antiincendis que van triar tenen més llumetes parpellejant que una fira de festa major i que sembla que dorms en una discoteca i no en un hotel de cinc estrelles. Passa el mateix amb els objectes. La forma, el color, l’aparença no són la part essencial del disseny.

El disseny, el bon disseny, és aquell que fa la vida més fàcil. Si us plau, interioristes i dissenyadors, usin el que dissenyen i triomfaran. Potser no en certàmens, però sí en les vides de les persones.