El disseny d’un museu
Aquests dies s’ha inaugurat el Museu del Disseny, dins l’anomenat Disseny Hub Barcelona. Espero haver-ho dit bé, perquè crec que la dualitat de noms encara arrossega alguns problemes d’identificació relacionats, potser, amb indefinicions del mateix concepte del que ha de ser un museu contemporani. Encara no entenc per què calen dos noms per a un mateix edifici.
L’arquitectura, obra de l’estudi MBM, liderat per Oriol Bohigas, ha sigut molt criticada per la seva forma extravagant, però la veritat és que la situació en què es troba en aquest moment, al mig d’una gran esplanada desendreçada i amb la cacofonia de diverses arquitectures que envolten la plaça de les Glòries, no l’ajuda gens. Les darreres incorporacions efímeres en forma de pèrgoles, punts d’informació i altres trastos encara afegeixen més desordre al conjunt, tot i la qualitat individual que puguin tenir algunes. Estic segur que d’aquí a uns anys, quan el parc sigui una realitat i aquesta peça emergeixi d’entre els arbres sense tant protagonisme, s’hi trobarà molt més còmode.
Tot i les crítiques, moltes de les quals cal admetre que són pertinents, el projecte de MBM té, des del meu punt de vista, alguns encerts importants. El primer i més destacat és construir una gran sala d’exposicions, probablement una de les més grans de la ciutat, sense generar cap volum visible des de l’exterior i deixant que l’espai públic passi per sobre. És un edifici molt gran tot i que no ho sembla. Però el més interessant del projecte és, en la meva opinió, la idea de construir una gran rambla interior que salva la diferència de cota que hi ha en aquesta part de la ciutat i que permet un recorregut alternatiu des de Glòries al Poblenou a través de les escales mecàniques. Si a aquest espai se li perd la por, si assumeix amb el temps una mica més d’activitat i deixa de ser l’espai blanc i buit que és ara mateix, de ben segur que es convertirà en l’ànima de l’edifici. El fet d’incloure una biblioteca de barri i la cafeteria és un primer pas que probablement anirà omplint d’activitat quotidiana aquest lloc, i també seria desitjable que un dia acabés connectat amb l’estació de metro, de manera que es pogués entendre aquest lloc com un pas urbà cobert, incorporat plenament als itineraris ciutadans. Aquesta connexió potser donaria una mica més de sentit al fet que el vestíbul principal de l’edifici sigui a la cota més baixa i no a la de l’entrada principal des de les Glòries, un fet que ara mateix sorprèn el visitant.
Inaugurar aquest museu és, sens dubte, una gran notícia per a Barcelona, una ciutat que des de fora sempre s’ha associat amb l’arquitectura, el disseny i la creativitat, però a la qual li calia un gest d’aquest tipus. Ha costat molt arribar fins aquí i per això cal felicitar, abans de res, tots els que ho han fet possible. Ajuntar totes les disciplines en un sol àmbit és un gran encert, però tinc la sensació, un cop feta la primera visita, que les quatre exposicions que inauguren la mostra de la col·lecció ho aprofiten molt poc i no permeten fer lectures més transversals. Quatre mostres dedicades al disseny de producte, al disseny tèxtil, al disseny gràfic i a les col·leccions de ceràmica i objectes que no parlen entre elles i que formen part d’un concepte de museu massa estàtic i poc atrevit. S’ha perdut, potser, l’oportunitat de buscar connexions entre diferents disciplines o bé de buscar referents en les col·leccions. Algunes de les exposicions acaben semblant una mera acumulació d’objectes sense que el fil narratiu sigui prou clar i hi ha massa diferències entre el tractament formal que rep cadascuna, cosa que compromet la idea de conjunt. Tot i això, el que s’hi exposa val molt la pena i en recomano la visita a tothom.
Però un Museu del Disseny a Barcelona ha de ser molt més que una mirada al passat i una exposició del que hem fet. Cal que el Museu sigui el pol dinamitzador d’una activitat en què excel·lim per promocionar-la, fer-la visible i identificable. Hauria de ser un espai viu on hi haurien de tenir cabuda la creativitat i el risc, i un centre de producció d’activitats, exposicions i publicacions que hauria d’aspirar a ser un nou referent internacional del disseny i l’arquitectura.
Arquitectura, per cert, que es troba a faltar en el panorama de continguts i que hauria de tenir un lloc en un museu de la creativitat com és aquest. Potser no cal que tornem a dispersar allò que ens ha costat tant concentrar, oi?