Es dispara la venda de llenya

Catalunya, l'Europa Occidental, a punt d’entrar a la tardor del 2022. En un món de fibra òptica, cotxes elèctrics, telefonia mòbil amb 5G i cirurgia robòtica, es dispara la compra de llenya per escalfar la casa de cara a l’hivern.

És d’aquelles petites notícies que capturen en forma d’instantània com era la vida d’una societat en un moment donat. I el moment donat és aquest: tot i les ajudes públiques i l’“excepció ibèrica”, el preu de la llum s’ha triplicat, el preu del gasoil de la calefacció s’ha duplicat i el del gas ja ho veurem, perquè un fantasma recorre Europa i és el de les restriccions. En aquestes condicions, el qui té llar de foc o una caldera de llenya ha reaccionat comprant troncs, el doble que l’any passat si cal, que la llenya va més barata que els combustibles fòssils i si en sobra no es passa. Igual que fa un segle.

No ha calgut ni sentir el solemne avís de Macron sobre la fi de l’abundància: a qualsevol a qui li hagi arribat el càrrec del rebut de la llum o que, previsorament, hagi aprofitat els preus més favorables de l’estiu per omplir el dipòsit del gasoil, ja sap com li han tocat la butxaca. I el mateix que passa amb la llenya, passarà en altres països amb el carbó, en un pas enrere dramàtic en la reducció de les energies més contaminants.

Ahir la presidenta Von der Leyen va anunciar una intervenció d’emergència i una reforma estructural del mercat elèctric perquè aquests preus de la llum no els pot pagar ni Alemanya. Celebrem l’anunci mentre lamentem que la transició verda i la promoció de les energies renovables hagin hagut d’accelerar-se a causa d’una guerra amb Rússia. Amb una economia que torna a comprar llenya, potser que l’ajudin a produir energia per a l’autoconsum i que el final de l’abundància que anunciïn sigui el dels beneficis de les companyies petrolieres, gasistes i elèctriques.