L’èxit d’aquesta nit de l’extrema dreta a Àustria està basat en el disc ratllat que explota a tot el món, que és la immigració. Bé, per ser precisos, el que explota és la por a la immigració.
És el mateix que fa Trump, que en un míting d’aquest diumenge a Wisconsin ha dit “Perdreu la vostra cultura i el vostre país. Tindreu delinqüència a uns nivells que ningú no ha vist mai [...], i això és més important que l’economia, perquè és el teixit del nostre país”. Trump remata l’alarmisme amb insults, perquè parlant de la política de fronteres ha dit que, mentre que “Biden es va tornar mentalment incapacitat, Harris ja hi va néixer”. El mateix Trump va admetre que estava fent un “discurs fosc”.
La hipocresia d’aquesta extrema dreta és fabulosa. Voten contra la immigració però estan encantats de tenir a la seva disposició mà d’obra barata o baratíssima. Voten contra la immigració, però deixen els seus avis o nets en mans d’immigrants que en tinguin cura.
El problema és que aquests discursos foscos sobre la immigració són els que més ressonen. L’esquerra no sap com posar-s’hi, víctima del complex de saber que, en el fons, la por que Trump inocula al cos electoral és un trumfo. A Àustria el discurs nacionalpopulista és anti-Islam, com a Catalunya, on sempre hem estat amoïnats per la supervivència del nostre teixit nacional, on tenim el problema de la continuïtat de la llengua sense tenir competències plenes ni en immigració ni en drets lingüístics. La solució als discursos foscos és tan fàcil de dir com difícil de fer: discursos clars. Però, sobretot, drets i obligacions clares en matèria de català, de drets laborals, de salut sexual i reproductiva de les dones, de llibertat de pensament i de culte. O ens hi posem o ens limitarem a anar lamentant que el nacionalpopulisme va guanyant la partida.
