Discos sol·licitats a l’estadi
Una de les hipòtesis de per què els supporters del Liverpool tenen la interpretació polifònica del You’ll never walk alone, en versió de Gerry & The Pacemakers, com un ritual prepartit sagrat a Anfield, sosté que durant l’època daurada del Mersey Beat, la selecció musical de l’estadi es basava en la típica llista d’èxits que culmina amb el disc més venut o popular. Durant quatre setmanes d’octubre del 1963, la versió scouser d’un tema compost per al musical Carousel va ocupar el número 1 i així l’audició puntual va esdevenir rutina. Mig segle més tard, el club proposava als seus aficionats que enviessin, a través de les xarxes socials, tries musicals formades únicament per solistes i grups de la ciutat.
La participació popular en les anomenades matchday playlists indica la importància del fet musical en un país on la graella de l’emissora radiofònica líder (BBC Radio 2) es basa en èxits de totes les èpoques fins a l’actualitat, intercalats amb jocs, entrevistes breus i intervencions telefòniques dels oients. Són diversos els clubs que anuncien, via Twitter, la música que oferiran als que arribin aviat al camp. La primavera passada, el West Ham va llançar una crida que va cristal·litzar en una llista de setanta temes, que ja s’han afegit a la selecció del London Stadium. El descens del Sunderland a la tercera categoria no ha interromput la publicació quinzenal, via Twitter, de Sounds of the SoL: cada llista inclou algunes cançons demanades pel públic, algunes altres suggerides pels jugadors i diverses novetats discogràfiques. Els cinc últims títols, sempre els mateixos, són d’un eclecticisme fascinant: el techno de Faithless o The Prodigy, que acompanya l’accés dels futbolistes a la gespa, conviu amb la Dansa dels cavallers de Prokófiev. Mai falta, en tot cas, la representació de grups locals, que enllaça amb la noció anglosaxona de comunitat. A Wigan hi sona northern soul perquè l’enyorat Wigan Casino va ser l’epicentre del moviment. A Leicester hi ha una estona reservada als Kasabian. Al Manchester City compten, entre els fans més fidels, amb Liam i Noel Gallagher, a qui també es va convidar a compilar una llista. Liam ho va fer per al darrer City-Barça de Champions i no hi va incloure cap tema d’Oasis; Noel sí que va anotar dues peces dels seus High Flying Birds.
Una bona playlist, així, anima a arribar al recinte amb antelació, col·labora a crear un bon ambient i promociona els músics de la zona. Aquí, el Barça va perfilar les seves seleccions en col·laboració amb la plataforma francesa Deezer. Al Camp Nou sonen bandes del país i es tenen identificats els moments en què un estil o tema concret motiven la parròquia. ¿I si, per arrodonir l’espera, s’obrís la selecció també als socis, i no només al coliseu blaugrana?