Direcció pública professional: fets, no paraules
Dimecres, el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) va presentar l’Acord de la Societat Civil per la Reforma de l’Administració, un manifest per conscienciar i esperonar l’acció sobre la inajornable transformació de l’Administració, amb 8 mesures concretes centrades a reduir traves (digitalització, millors tràmits i normativa), una gestió eficaç i eficient (direcció pública professional, planificació de l’ocupació, avaluació de polítiques públiques) i ètica i integritat (bon govern, protecció del servidor públic). El FERA, que ja és un fòrum molt plural, ha aconseguit impulsar l’Acord amb una llarga llista d’organitzacions de la societat civil.
De les vuit mesures de l’acord cal destacar la direcció pública professional, clau de volta de tota la resta: cal algú professional, qualificat, amb autoritat i legitimitat, amb constància i continuïtat en el càrrec per responsabilitzar-se de dur a la pràctica el gruix de la transformació. La professionalització de la direcció pública implica dues idees bàsiques: que directius i comandaments siguin seleccionats a través de procediments competitius –no per afinitats polítiques– que valorin mèrits objectius, i que aquests mèrits incorporin habilitats directives i no només l’antiguitat o la formació generalista. A Xile fa 20 anys que funciona el Sistema d’Alta Direcció Pública, que defineix les places de direcció, fixa criteris d’avaluació i estableix mecanismes per valorar-ne els resultats, separant la política de la gestió.
Tot i que l’empara normativa és recomanable, no hi ha avui cap impediment legal per impulsar una direcció pública professional per la via dels fets. El problema, com passa sovint, és la falta de voluntat política. A la I Cimera contra la Corrupció, celebrada el juliol de 2020 al Parlament, es van debatre 18 mesures per abordar causes estructurals de la corrupció. D’aquestes, 16 es van aprovar per unanimitat o gairebé, però dues van ser rebutjades: les dues estaven vinculades a la direcció pública professional. La mesura 12, que proposava repensar la relació entre militància política i accés a càrrecs directius, va obtenir set vots en blanc, cinc en contra i una abstenció, reflectint la resistència interna dels partits a perdre control sobre els nomenaments. La mesura 13, que prohibia les aportacions econòmiques al finançament dels partits per part de directius públics, va ser rebutjada per unanimitat d’abstencions, mostrant el bloqueig estructural davant reformes que afecten interessos de partit.
Quan preguntem pels valors que han de guiar la gestió pública és fàcil fer titulars. La diferència entre valors i virtuts, però, és que les segones es posen en pràctica. Facta, non verba, que deien els llatins. Professionalitzar la direcció pública no és només una qüestió tècnica o normativa, sinó també i sobretot un acte de voluntat i compromís polític. Aquest compromís serà creïble quan els valors que defensem es tradueixin en accions reals.