La diplomàcia de les vacunes xineses
Mentre els europeus de la Unió, els britànics i els nord-americans la ballem al so que toquen les nostres flamants companyies farmacèutiques, i mentre intentem (amb més o menys èxit) que el gruix de la producció de vacunes que ens hem reservat i que hem pagat per avançat arribi a temps, no se’ns encareixi i no escapi fora de les fronteres del nostre clos privilegiat, la Xina desplega pels cinc continents la seva arriscada i ambiciosa diplomàcia vacunal.
Els centenars de milions de dosis de les tres vacunes que les farmacèutiques xineses ja estan distribuint pel món s’han gestat en un procés opac i produït al marge dels estàndards ètics i de validació científica. En algun cas van prendre el risc de vacunar soldats i voluntaris sense haver arribat encara a la fase III. Quan ja la tardor del 2020 la pràctica erradicació de la pandèmia feia inviable comprovar a la Xina el grau d’eficàcia de les seves vacunes, van deslocalitzar-ne els assajos clínics a quinze països del Sud-est Asiàtic, Llatinoamèrica, el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà: el Marroc, Xile, Egipte… Els percentatges d’eficàcia que s’han anat anunciant es mouen dins d’una forquilla molt àmplia, que va del 78% dels assajos de Turquia al 65% dels d’Indonèsia, o del 50% dels del Brasil al 87% dels dels Emirats Àrabs Units.
Malgrat les incerteses i la manca de validació científica, desenes de països ja s’han apressat a aprovar i fer compres de les dues vacunes xineses més avançades: la de Sinopharm i la de Sinovac. Es tracta de dues vacunes que es poden emmagatzemar en neveres convencionals, d’un cost relativament barat (que se situa en una zona intermèdia entre el cost de les d’AstraZeneca i les de Moderna), basades en una tecnologia ja emprada des de fa dècades, que actuen a través de la inoculació del virus sencer desactivat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha començat a verificar-ne els processos de producció. La seva previsible aprovació en les pròximes setmanes podria ser clau en la seva projecció internacional a través també de la iniciativa Covax, que preveu distribuir 2.000 milions de vacunes per a països subdesenvolupats. De moment, la Xina ha compromès el lliurament a curt termini de 10 milions de dosis.
Xi Jinping va obrir la via diplomàtica de la vacuna xinesa el 18 de maig passat davant l’assemblea de l’OMS quan va anunciar que la vacuna havia de ser un “bé públic global”. Amb tan sols alguns brots locals de covid-19, la Xina pot dedicar (de moment) bona part de la seva producció a l’exportació. Es tracta d’una estratègia que treballa a diferents velocitats. D’entrada busca millorar la imatge internacional de la Xina, malmesa després del brot i la gestió inicial del virus a Wuhan. A llarg termini es tracta d’assolir una posició dominant en el terreny clau de l’economia biotecnològica global. Evidentment també hi ha un guany econòmic immediat. A nivell geoestratègic i a curt termini es tracta de reforçar lligams econòmics i diplomàtics amb els països clau en les iniciatives de les Noves Rutes de la Seda. L’aïllacionisme nord-americà de l’era Trump ha deixat un terreny adobat a l’expansió de la influència xinesa global. Fins i tot al pati del darrere de l’Amèrica Llatina. En els casos del Marroc, Indonèsia i el Brasil, els acords inclouen la construcció d’indústries de producció de les vacunes xineses. Pequín ha anunciat també la concessió de línies de crèdit de milers de milions per a l'Àfrica i Llatinoamèrica que els han de permetre afrontar la compra de les vacunes. La diplomàcia del deute tou crea uns lligams indelebles.
En el cas europeu les vacunes xineses han arribat a través dels països més vinculats a la Xina. D’entrada hi ha Sèrbia, aspirant a entrar a la Unió, i recentment també Hongria. Ara que ja tenim coll avall que la vacuna russa Sputnik s’incorporarà a la cartera de compres de la Unió Europea, fa pocs dies el ministre de Sanitat alemany va plantejar la possibilitat d’incorporar-hi també les vacunes xineses.
L’aposta de la diplomàcia vacunal xinesa és ambiciosa però arriscada: els retards en els lliuraments, els increments imprevisibles en les necessitats internes i els graus realment assolits d’immunització de les seves vacunes marcaran el resultat de la jugada. En tot cas, benvinguda sigui aquesta jugada si ha de contribuir a la immunització global. Mentrestant, els europeus de la Unió, els britànics i els nord-americans seguim encapsulats en un món que se’ns va fent cada dia més petit.
Manel Ollé és professor d'estudis xinesos a la UPF