La diplomàcia del saber estar
Catalunya és al centre d’una nova crisi diplomàtica entre dos estats europeus. El ministre d’Exteriors eslovè, Miro Cerar, ha convocat d’urgència l’ambaixador espanyol a Ljubljana, molest per la visió que s’ha donat a conèixer sobre la història d’Eslovènia com a conseqüència de les declaracions del president Torra, que acaba de tornar d’una visita a aquell país. La petita república centreeuropea no veu amb bons ulls que la seva imatge s’hagi vist associada a mots com sang, morts i guerra a la premsa internacional. Ho destacava en portada el 'Delo', un dels principals diaris del país, sempre interessat en l’actualitat catalana i que recentment havia publicat entrevistes al president i també al conseller Alfred Bosch. S’hi sumava el 'Dnevnik' quan alertava sobre la tempesta, i la redirigia subtilment cap al president eslovè, Borut Pahor, fins ara l’únic cap d’estat que ha rebut Quim Torra.
El fet és que Pahor va acabar tenint aquest gest de cortesia amb Catalunya després de pensar-s’ho molt. Pocs dies abans de l’arribada de Torra a Ljubljana, es filtraven a la premsa eslovena les dificultats de l’eurodiputat i exministre d’Exteriors Ivo Vajgl, que col·laborava en la preparació de la visita. El diari Večer parlava del malestar de l’oficina de Pahor, que argüia defectes de forma i anunciava que el mandatari no podria veure’s amb el català. Des del primer moment, ni el primer ministre, Marjan Šarec, ni Miro Cerar s'havien mostrat disponibles, per problemes d’agenda. Quan era primer ministre, Cerar ja s’havia distanciat de les aspiracions catalanes, com es va afanyar a recordar aquest cap de setmana el ministre d’Exteriors Josep Borrell.
El rotatiu 'Mladina', autor de la cèlebre portada sobre l’1 d’Octubre, destacava que a Eslovènia s’han rebut amb normalitat presidents de regions europees com la Caríntia o el Friül-Venècia Júlia. Per un instant, semblava que la visita de la delegació catalana seria un èxit. A la trobada amb el president eslovè hi va haver fotos i tuits oficials. També es va anar al Parlament i a l’Ajuntament de Ljubljana; fins i tot el moderador estrella de la televisió pública, Igor Bergant, va dedicar una entrevista a Torra en català en horari de 'prime time', com ja havia fet amb Raül Romeva temps ençà. Eslovènia sempre s’havia mirat Catalunya amb simpatia. El país de la cara assolellada dels Alps, com deia l’exitosa campanya de 'nation branding' dels temps fundacionals, veu el potencial econòmic de les relacions comercials amb Catalunya, com destacaven des de la Cambra de Comerç de Ljubljana (GZS).
Per tot això, en un país petit i avançat que fa grans esforços per ser conegut i associat a valors positius, l’astorament ha estat majúscul per les conseqüències de la visita. Eslovènia és un lloc meravellós que sempre ha tractat els visitants catalans amb hospitalitat i respecte, i no es mereix el que ha passat.
El president Torra és un amic, com ho són l’exconseller Toni Comín i molts altres polítics catalans. Quan els amics s’equivoquen, se’ls hi ha de poder dir, des del màxim respecte. Fa pocs dies s’ha creuat una línia vermella, clarament inacceptable com a demòcrates que som. La insinuació de l’ús de la violència, per molt difuminada que sigui, és un greu error i és absolutament condemnable. Els polítics tenen la responsabilitat de mesurar les paraules. Si no, passa que la premsa titula “El president català se’n va a la guerra”, tal com ha fet 'Libération'. Alertar la població sobre els patiments que diuen que caldrà assumir, això potser ho feia Churchill, però aleshores el seu país era bombardejat pels nazis.
Fora interessant saber què pensen avui dia els assessors del president Pahor. Però els eslovens són gent educada i, en diplomàcia, cal saber estar.
Adam Casals és assessor en relacions internacionals.