El diploma

Dèiem ahir que, arran del cas del dirigent de Sumar Íñigo Errejón, la també dirigent Ana Andrades ha anunciat que tots els dirigents mascles del partit hauran de fer “un curset de masclismes”. Ho voldria saber tot, d’aquest curset, que em sembla la solució idònia per acabar amb el problema.

Suposo que aniran tots ells a una aula i seuran en cadires d’aquelles d’autoescola, que tenen un annex a la banda dreta per apuntar. La monitora –serà una dona– els saludarà i, potser per trencar el gel, dirà: “Ens diem Sumar, no Sobar”. Llavors potser els passarà unes diapositives amb frases motivadores i escenes en les quals no s’ha de tocar el cul de ningú. Per exemple, una firma de llibres, que ja sabem tots que a les firmes de llibres autors i lectors intercanvien telèfons i promeses i tot sovint s’esdevé “un cafè”. A les firmes de llibres es proposa sempre cafè, perquè és com si el cafè fos el preludi de la conversa llarga, llarguíssima, i interessant, interessantíssima, que una de les dues parts (normalment la part lectora) s’imagina.

Llavors els alumnes hauran de simular situacions en què se’ls dona o no se’ls dona el consentiment. Hi haurà pausa per al cafè i tots procuraran no acostar-se gaire a la monitora, per si se’ls malinterpreta. La cosa durarà tres dies i, al final, tots ells tindran un diploma de “Masclismes”. No cal dir que en faran còpies, d’aquest diploma. Una la duran al mòbil; l’altra la tindran en paper a la guantera del cotxe, i l’original la tindran emmarcada al capçal del llit, al costat de la foto del Che Guevara, per si una nit els donen el consentiment i han d’executar l’amor.