Si alguna cosa tinc clara és que els diners no entenen de sentiments i, per tant, m’han sorprès les declaracions d’uns destacats accionistes del Banc Sabadell en la darrera sessió dels Matins Esade, on van interpel·lar el president del BBVA, el Sr. Carlos Torres, posant en valor el seu llinatge familiar dins del banc i la seva posició com a exmembre de diferents òrgans de govern d'aquest, per acabar afirmant que, per a la majoria d’accionistes, el Banc Sabadell era “més que un banc”. Entenc que aquesta darrera afirmació era retòrica i volia crear una certa èpica al voltant de l’opa hostil del BBVA al Sabadell i que, evidentment, estaven parlant a títol personal.
També m’ha sorprès l’anunci de la creació de l'Associació d’Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell presidida per l’advocat i expolític Sr. Jordi Casas i en la qual també participen els destacats accionistes que van intervenir en els Matins Esade. Evidentment, segons l’estructura societària del Banc Sabadell, tots els accionistes són minoritaris, ja que cap persona ni entitat jurídica disposa de més del 50% del seu capital, per la qual cosa podem dir que aquesta nova associació, en teoria, pot arribar a integrar els quasi 200.000 accionistes del Banc Sabadell, inclosos Dimensional Fund Advisors LP, Fintech Advisory Inc. MFS Internacional i DWS Investment, accionistes amb una cartera del Sabadell valorada en més de 1.366 milions d’euros.
Llàstima que aquesta associació no es creés per fer valer els interessos dels petits accionistes davant la contínua pèrdua de valor de les accions. Després de l'split del 2007, l’acció del Sabadell valia 8,15 €; l'octubre del 2020 va arribar a 0,22 €, menys que una mascareta. Amb vuit anys un accionista amb 1.000 accions, a valors corrents, va passar de tenir 8.150,00 € a tenir-ne 220,00 € el 2020 i, actualment, 1.950,00 €, un 76% menys que el 2007. O quan l'abril del 2018 la fallida integració del TSB va provocar pèrdues de 384 milions d’euros en el compte de resultats del banc. O quan el banc va fugir cap a Alacant donant l’esquena a Catalunya, situació encara no revertida.
No és el mateix ser un petit accionista que un accionista minoritari, no és el mateix la persona que va invertir els seus estalvis a comprar fa uns anys un petit nombre d’accions que MFS Internacional, que té un paquet valorat en 378 milions d’euros i que també és minoritari.
Personalment, estic en contra de l’opa hostil llançada pel BBVA sobre el Sabadell, i espero que no arribi a bon port. Crec que el BBVA ha infravalorat el potencial de creixement de l’acció del Banc Sabadell. Si l’operació es fes avui, la rendibilitat per a l’accionista seria només del 2,98% –el BBVA vol comprar molt barat–. ¿Val la pena acceptar una opa només per un 2,98% de rendibilitat i passar a ser tenedor d’accions d’un banc com el BBVA amb una exposició grandíssima en mercats tan inestables com Mèxic o Turquia? L’operació no és bona per a ningú, ni per als clients particulars, ni per a les empreses, ni per als treballadors, ni per als accionistes, ni per al Sabadell, ni per a Catalunya, ni per al País Valencià. Només beneficiaria el BBVA: no estem davant un win-win.
Davant l'opa rebuda, el Banc Sabadell s’ha posat les piles i està intentant convèncer els seus accionistes amb una pluja de dividends i la promesa d’un creixement sostingut del valor de l’acció (estaria bé arribar al valor comptable que se situa al voltant dels 2,65 €). Ara cal esperar la resposta de la CNMC, de la CNMV i del mateix govern espanyol. Espero que l’OPA fracassi, però també espero que el Sabadell prengui nota i, si l’opa no prospera, cuidi els seus accionistes, especialment els petits (no confondre amb minoritaris).
Per cert, si el pedigrí val per a alguna cosa, el meu rebesavi, Fidel Torras i Pons, també va ser una de les 127 persones que el darrer dia del 1881 van fundar el Banc de Sabadell.
