Com diluir el debat sobre el futur de la CCMA

Els adverteixo que el següent paràgraf té moltes sigles i majúscules. Però aventurin-se a navegar-hi -he mirat d’explicar-ho de la manera més senzilla possible- perquè crec que és necessari consignar aquesta amanida d’acrònims i organismes i documents per entendre de quin mal hem de morir. Som-hi doncs, cinturons cordats.

Hi ha un Llibre blanc de l’audiovisual, elaborat pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) i presentat al gener del 2017, on es traçaven estratègies per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA). Hi ha un Mandat Marc de l’Audiovisual, aprovat pel Parlament l’any 2010, i que ja no té vigència. Des de la CCMA es reclama que es renovi, ja que això afecta aquesta empresa pública, a qui se li reclama ser motor d’aquest sector. Hi ha un Pla Director de la Direcció d’Estratègia Corporativa, que abraçava el període 2015-2017. Hi ha un contracte programa, també caducat, del qual s’ha elaborat un esborrany que el Govern haurà de validar ja que hi queda fixat què es reclama als mitjans públics catalans i quins diners se’ls dona per fer-ho.

Hi ha tot això i, tanmateix, TV3 i Catalunya Ràdio naveguen sense un rumb clar. Es mouen més pel vent de la inèrcia que seguint una ruta clara fixada pel cartògraf o el timoner. No parlo de la gestió de les graelles, sinó de la reflexió sobre com ha de transformar-se la Corporació en uns temps en què està canviant el tauler de joc, les fitxes, el dau, l’àrbitre i així fins a arribar a les potes dels tamborets. I constato que hi ha molta gent, i gent vàlida, pensant-hi. Però els esforços queden diluïts en petites capelles i compartiments estancs. Els polítics han debatut durant anys sobre com renovar el consell de la Corporació, però ¿on és la discussió pública sobre què li exigim a la principal empresa pública, ja ben entrat el segle XXI? ¿Els objectius fixats en la reforma de la llei de la Corporació del 2007 segueixen sent vàlids un cop Netflix i companyia han revolucionat el paradigma? L’últim retoc de la llei, fet aquest any, s’ha centrat només en la governança: pretén poder accelerar el relleu d’un consell d’administració amb mandats ordinaris ja exhaurits i que només conserva quatre dels sis membres.

TV3 i Catalunya Ràdio han estat uns pilars fonamentals per a l’existència de Catalunya com a noció compartida. El panorama en què s’ha de moure ara la CCMA no té res a veure amb el del 1983, quan es va crear. I el canvi s’ha accelerat en els últims cinc anys. És necessari articular, de forma urgent, un debat sobre el model de la Corporació. I subratllo: un. No quatre, opacs i dispersos.