Dilluns d’Aplec a Tona

El calendari té les seves festes populars que ajuden a oblidar per unes hores titulars de l’actualitat tan horribles com la trobada a Madrid de la internacional de l’extrema dreta, la massacre de Gaza o la invasió russa d’Ucraïna.

“Saps per què serveix mantenir la tradició de la festa del dilluns de la Segona Pasqua? Per poder fer una celebració popular de dos dies amb tots els ets i uts. No és el mateix haver de plegar el diumenge mateix que poder repartir el programa de festes entre diumenge i dilluns”. M’ho explicaven a Tona (Osona), on des de fa vuitanta anys celebren l’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell (església romànica i torre de vigilància a la planícia d’un turó arbrat, deliciós i tancat al trànsit de cotxes, que domina la plana de Vic amb el Matagalls al davant). Es tracta d'un aplec amb missa solemne, benedicció de les roses, amb roseraire i traginer majors que mantenen el títol tot l’any, cridaner encarregat de la crida (el pregó), cavalcada de carrosses, aplec de sardanes, concurs de rams i una autèntica exhibició de les capacitats de l’Esbart Dansaire Castell de Tona.

El resultat és una trobada de gent del poble de totes les edats, al voltant de les seves tradicions, la música i el ball, en un engranatge organitzatiu entre l’Ajuntament i les entitats que ha d’estar pendent de mil detalls i que gira rodó gràcies a les hores que s’hi posen per afecció i estima. No hi ha cap altre secret. A Tona, durant en aquests dos dies, els tràfecs de la política catalana i els mals del món es queden a la rotonda de la C-17, i ja es poden imaginar com s’agraeix tanta alegria i tanta il·lusió en un moment com aquest. Per molts anys més, Tona.