Diguem-nos coses boniques (2017)
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús
Article de Carles Capdevila i Plandiura (els Hostalets de Balenyà, 1965 - Barcelona, 2017) publicat a l’ARA (27-V-2017) cinc dies abans de la seva mort dissortadament prematura. Director fundador d’aquest diari, Carles Capdevila compliria aquest divendres 56 anys. El conjunt del seu articulisme és una mostra mestra del periodisme de la sensibilitat, la clarividència i l’esperança. La gent lectora trobava sempre en la seva columna missatges de vida i de veritat, la cara positiva del món raonada amb un estil planer, franc, directe. Els programes que va dirigir i presentar a ràdio i televisió també traspuaven el tarannà admirable del professional que passava el rasclet pel terreny de la realitat de cada dia per aprofitar les lliçons dels petits detalls benignes. Un exemple humà edificant.
Quan parlo en algunes xerrades de “viure amb humor”, no vull dir que riguem tot el dia. Ni es pot ni cal. Tenir humor vol dir tenir moral, i tenir moral vol dir tenir valors. Estar d’humor vol dir tenir una bona disposició, ser positiu. Si a sobre la ironia ens acompanya, trobarem complicitats i somriures o rialles que ens ajudin a superar mals moments.
En temps difícils, i els actuals ho són, l’actitud marca la diferència. I aquesta s’alimenta de l’autoestima, que no deixa de ser el balanç de com estem amb nosaltres mateixos quan passem comptes. Tendim a carregar o descarregar l’autoestima en funció del que diuen o pensen de nosaltres. Aquest carregador sembla fàcil i és enganyós, perquè donem massa pes a la valoració de l’altre, que sempre serà apressada o s’expressarà en likes superficials a les xarxes. En una societat competitiva costa trobar elogis personalitzats i de veritat, tots anem prou enfeinats. Fa temps que penso que el més important, el més decisiu, el més transformador, és el que ens diem a nosaltres mateixos. De la mateixa manera que si ens agradem al mirall aquell dia sortirem amb més ànims al carrer, és bo treballar un altre mirall, l’interior, i no demanar-li qui és més bonic, sinó dir-nos coses boniques. No es tracta d’ensabonar-nos ni d’enganyar-nos, que tractant-se de nosaltres mateixos no colaria. L’exercici és més seriós. Cada dia de la nostra vida té dues versions, la cara A i la cara B. I com que està de moda la queixa, i pensar que els altres tenen més sort i mai rebem el que ens mereixem, solem ficar-nos al llit carregats de retrets contra el món. Si hi penses bé i ho treballes, cada dia t’ha dut coses bones, aprenentatges enriquidors. I si els vas recordant, si construeixes un relat cert sobre la part positiva del que et va passar ahir, sortiràs a afrontar l’avui amb més ganes.
