Un dels rètols més vistos aquests dies a qualsevol cadena de televisió és el que anuncia les connexions en directe des d’Ucraïna. Mentre en les televisions públiques hi ha un interès per concretar el punt del país des del qual es parla, no només especificant el nom de la ciutat sinó també ubicant-la geogràficament al mapa perquè l’espectador se situï, a les televisions privades han caigut en la rutina de fer servir el terme Ucraïna com un comodí, un rètol genèric, per fer entrar qualsevol testimoni sense que importi realment el lloc des del qual ens està parlant. També s’ha incorporat, en molts casos, un secretisme a l’hora d’ubicar els testimonis que no es practica en altres cadenes. Periodísticament, és important especificar el lloc on es troben els testimonis per entendre l’evolució del conflicte.
Dissabte a La Sexta noche anaven entrant en directe diferents enviats especials i múltiples testimonis des de diferents llocs del país. Tots sota el rètol genèric de "Directo Ucrania". El presentador del programa, José Yélamo, pretenia mantenir en secret el nom de la ciutat des d’on connectaven les diferents persones. Un exercici de pretesa prudència molt cridaner perquè afegia misteri i tensió a la cobertura informativa. Però també era una estratègia inútil perquè, de seguida que apel·lava a la importància del secret, els que connectaven des de l’altra banda de la línia, aliens a la parafernàlia televisiva, ràpidament explicaven la seva ubicació com un element que singularitzava també la seva existència. Connectava amb una periodista que acompanyava una família que estava intentant fugir del país: “No se trata de revelar el lugar exacto. Entiendo que se debe mantener en secreto”, advertia abans de donar-los pas. I, automàticament, la periodista explicava el recorregut que havien fet els últims dies per concretar que en aquell moment eren a Lviv. Més tard, el mateix presentador anunciava que connectava amb una parella d’ucraïnesos “en un lugar indeterminado”, especificant que eren en un búnquer “pero que no vamos a revelar el lugar por su seguridad”. Automàticament la parella especificava que parlaven des de la zona sud de la ciutat de Kíev, des del soterrani de casa seva. Minuts més tard, al mateix programa, connectaven amb una professora d’espanyol: “Ha dejado Kíev y está atendiendo a 'La Sexta noche' desde el interior de un armario para que no se vea la luz del móvil”.
Utilitzar Ucraïna com un espai genèric on la ubicació dels testimonis és indiferent és convertir la guerra i el país en un totum revolutum informatiu on importa més el drama que els fets i les dades. Afegir-hi el secretisme com a disfressa per incrementar la por, una estratègia que busca més el sensacionalisme que el periodisme. Difuminar el mapa, esborrar els noms de les ciutats, convertir el territori en una catifa uniforme sota el mateix rètol, mostrar-se indiferent a la geografia i evitar l’esforç de pronunciar les localitats per la dificultat de l’idioma és també minimitzar un país i menystenir els seus habitants.
