Hi ha dies que tot sembla molt difícil. Hi ha dies que tot sembla molt senzill. Així anem passant els dies. I un dia arriba Nadal, un dia desconcertant, un dia difícil.
És difícil perquè per als laics consisteix senzillament en un dinar familiar i per als creients en aturar-se per donar les gràcies durant un dinar familiar al Déu que representa els valors que, en teoria, mouen les seves accions tot l’any. Però Nadal també és difícil perquè tothom té memòria, il·lusions, ferides més o menys profundes i un aprenentatge de la decepció i un assilvestrament en graus diversos.
Les persones que ens salven
Nadal el salven les mares i, quan no hi són, les persones pal de paller. Aquelles que tenen el respecte suficient dels que les envolten per fer-los quadrar i comportar-se, encara que només sigui un dia, com si tot fos fàcil. És a dir, ser capaços de compartir amb senzillesa i alegria la sort de seure al voltant d’una taula i partir el pa, el vi i la sal.
La família és potser la més senzilla i la més complexa de les estructures sobre les que ens construïm. Les famílies reals no segueixen un sol patró i són tan complicades i tan diverses com la vida mateixa.
Hi ha pares que asfixien els fills i pares que els enlairen, mares que asfixien i mares que teixeixen sòlides ales per a les seves filles. Germans ben avinguts i germans que competeixen, cosins que fan morir de riure i altres que no fan ni fred ni calor, cunyats que mai es mereixen els germans que admirem i cunyades llestes que els han salvat la vida, fills desagraïts i fills vitamina, nebots que són un fill més o perfectes estranys, sogres ràncies o dones sàvies de mirada profunda, tietes valentes i exemplars i tiets rondinaries que cultiven una sordesa selectiva, sogres que són un pilar i sogres mesells que caminen lleugerament encorbats darrere d’elles. Pares senils, mares dements, memòries extraviades que reaccionen al tacte i la música miraculosament, nenes i nens que contenen tota la nostra esperança en la humanitat, amics amb els quals hem compartit el més amagat i el més profund, amics que ens inspiren per aconseguir la nostra millor versió, amigues que són una part de nosaltres mateixes. Parelles que entenen amb una mirada o estranys que no entenen res, exparelles amoroses o abusives. Persones que ens acullen i altres que ens porten a la més gelada de les intempèries.
Tots potser ho hem sigut tot en algun moment. Tenim actituds mesquines i generoses, constructives o drenants, humanes. Tots ho podem ser tot i també oblidar com som d’afortunats quan respirem dalt d’un cim o davant del mar en una societat imperfecta però en pau. Quan llegim aquell llibre sorprenent o escoltem el Messies i ens deixem endur a algun lloc celestial.
El dia de Nadal hi ha qui el passarà al metro de Kíiv, entre la runa a Gaza o amb l’espasa de Dàmocles d’un resultat oncològic que li pot canviar la vida a ell i als que l’estimen. Hi ha qui farà guàrdia en un hospital posant-hi bon humor i amb unes orelletes de ren anirà canviant sèrums i posant analgèsics. Alguns faran una guàrdia més a la policia, en un peatge o en una ambulància. Saben que Nadal pot ser cada dia i que no s’acaba el món quan s’ha de treballar els festius, potser algú s’ho haurà demanat i tot per no haver de fer comèdia, però en el fons sap que seria millor si fos diferent.
‘In memoriam’
Per a molts el gran enemic serà la memòria, el record dels que no hi són. Malgrat que no fossin perfectes, la nostra ment haurà seleccionat dolorosament el millor que haurem compartit amb ells. Pares i mares que han desaparegut, germanes, germans, amics, fills. Presències que sempre hi són i generen un dolorós forat negre dins nostre. Presències que ens van ensenyar a caminar, a créixer i a pensar. Persones que sabien qui érem o qui som. Alguns passareu el vostre primer Nadal amb el buit a l’estómac i costarà molt refrenar aquella tristesa que ho envaeix tot i no deixa ni respirar, que treu les ganes de participar del joc, que no entén com el món continua girant. Aquella memòria selectiva i el temps ajudaran a fer el forat potser una mica més petit i potser una mica menys dolorós. També aquesta memòria ajudarà a entendre que tot pot ser molt difícil o molt senzill i que és una qüestió d’estil intentar fer les coses senzilles i alegres. Gràcies per llegir-nos i fer-nos costat un any més. Molt sincerament, amb una abraçada, us desitjo un bon Nadal (senzill i alegre).
