El dièsel mata?
L’hivern de sol i anticicló comporta que aquest cap de setmana s’hagin activat a l’àrea de Barcelona els protocols d’aplicació de mesures per excés de contaminació atmosfèrica. Això es combina amb la caiguda d’un mite: les estadístiques del Servei Català de Trànsit han posat de manifest que la velocitat no és la responsable de la majoria de morts en accident, sinó les distraccions, sobretot amb el mòbil. Però el que causa encara deu vegades més de víctimes que els accidents de trànsit és la contaminació atmosfèrica, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut. Tal com destacava en declaracions al setmanari alemany Die Zeit la directora del departament de salut pública de l’OMS, María Neira, les xifres són “xocants i molt preocupants”, i s’han duplicat en el període 2008-2014. L’estudi de l’OCDE titulat Impactes per a la salut del trànsit per carretera, publicat el maig passat, xifrava en 3,5 milions els morts cada any a tot el món per causa de la pol·lució atmosfèrica. L’estudi relacionava directament aquest fenomen amb la proliferació de vehicles dièsel, tot afirmant que “els governs dels països de l’OCDE haurien de plantejar-se els seus processos de presa de decisions, que han abaratit la transició cap als vehicles dièsel”. L’estudi anava més enllà i qüestionava “per què no s’ha estat capaç fins ara de prendre mesures que [...] redueixin de forma efectiva la contaminació atmosfèrica”. Finalment, reblava que aquells qui parlen dels alts costos de la mobilitat elèctrica haurien de tenir també en compte els costos amagats de la mobilitat mitjançant combustibles fòssils.
Davant d’aquestes afirmacions, no és estrany que l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, plantegés el mes passat un nou pla de mobilitat per a la ciutat basat en la progressiva desaparició del vehicle privat del centre. Les mesures preveuen, entre altres coses, deixar passar només vehicles de baixes emissions per les vies principals o bé treure els vehicles dièsel de París abans del 2020. El pla va combinat amb una inversió milionària en carrils bici, un nou sistema de bicing elèctric, la promoció de diversos operadors de car sharing a la ciutat i les necessàries inversions en la millora del transport públic. A l’altra banda del Rin, Alemanya ha estat pionera a Europa en la prohibició de circular pel centre de les ciutats per als vehicles més contaminants, mitjançant la implantació de les zones de baixes emissions o umweltzonen a la majoria d’àrees metropolitanes. El Fraunhofer Institut per a Sistemes d’Infraestructures (IVI) publicava el 2011 un estudi amb la Cambra de Comerç d’Ulm, que destacava que les zones de baixes emissions contribuïen a la disminució de la concentració de micropartícules en suspensió, però en canvi la millor manera de reduir la concentració de diòxid de nitrogen era garantir la fluïdesa del trànsit. Així doncs, no seria vàlida la política de reduir només el nombre de carrils disponibles a les vies públiques de les ciutats sense l’aplicació de mesures complementàries. A Holanda, a Suècia i a l’àrea metropolitana del gran Londres hi ha restriccions d’entrada només per a camions i, en el cas de Londres, també per a furgonetes i vehicles de repartiment. A Suïssa, la prioritat del govern en matèria d’infraestructures és la reducció dels colls d’ampolla als accessos a les àrees metropolitanes, precisament com a metodologia de disminució de la contaminació, juntament amb l’estudi d’una mesura que al nostre país s’implementa des de fa anys: el pagament per quilòmetre o per tram de via pública com a substitució del sistema actual de peatge per vinyeta. I és que el cost també és un element dissuasori en la lluita contra la pol·lució.
Potser podríem pensar que encara avui, a casa nostra, la percepció majoritària en relació a la contaminació atmosfèrica es troba en el mateix punt en què ens trobàvem als anys vuitanta del segle passat respecte del tabac. Aleshores es podia fumar a tot arreu; a la feina, als restaurants, als avions, als cinemes. En algun moment, la societat va fer que allò canviés. És evident que això també passarà tard o d’hora amb la pol·lució atmosfèrica. I en aquest tema, tots aquells lectors que encara corren amb un vehicle dièsel amb els filtres envellits hi tenen molt a veure. Actuar d’una manera antiga és perjudicial en relació a l’aire que respirem tots, també els nostres fills i néts.
