Dies de vi i catèters
És molt vulgar, a hores d’ara, no tenir un podcast, i és per això que la Corinna, examant del rei Joan Carles, en té un on explica les aventures de sang blava. Al capítol d’aquesta setmana triomfa l’episodi de Botswana, que poèticament titula: Matar en Dumbo. Es veu que en aquell safari paquidèrmic el rei va caure a mitjanit, sortint de la tenda de campanya, quan anava a la micció selvàtica curull d’etil metanol. El van evacuar a correcuita en el jet privat d’ella, que no s’està de res, i “ja en ple vol, una hostessa li hauria dit que el rei, amb una via intravenosa al braç, havia demanat una copa de vi”.
No sé si als jets privats hi viatgen ampolles gaire immortals, però suposo que la que van portar-li (perquè l'hi van portar, diu la Corinna) no devia ser Viña Úlcera, sinó més aviat Viña Emérita. Pel que sembla, l’home potser no gasta en vi, perquè l'hi regalen, però en beu de car. Recordo que quan estava en venda el palauet d'Urdangarin se’n van publicar les fotos a la premsa, que vaig mirar, àvida. A la cuina, al costat de la Thermomix, hi havia una ampolla de vi, de capciró vermell, que per la manera com estava col·locada (dreta, allà enmig del marbre) no devia ser res gaire immortal. Ningú va pensar en treure-la d’allà, a l’hora de fer les fotos. Semblava un regal d’empresa (del qual, doncs, la infanta no sabia res).
Demanar vi quan portes el catèter posat és la millor manera de convertir la sang blava en Sangre de Toro. La reacció a aital barreja (alçada, catèter i vi) només pot donar com a resultat aquell “Lo siento mucho, me he equivocado”. Sort que el van evacuar a coll: hauria anat doblement tort, si no arriba a ser així. Per la fractura i per l'administració alcohòlica per via oral. Encara sort que no conduïa ell.
