El diari que era un arbre (1913)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSGlossa completa d’Eugeni d’Ors (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) a 'La Veu de Catalunya' (29-IX-1913). Text prenormatiu. Avui fa tretze anys del naixement de l’ARA. Des d’inicis del segle XX la fabricació de paper de diari s’anava adaptant a les exigències del creixement de les tirades potenciat per les prestacions de les noves màquines d’imprimir. A mitjan segle XIX era habitual emprar paper premsa fabricat amb fibres vegetals com cotó o palla. Quan Ors va publicar aquest article ja s’havia generalitzat el paper elaborat amb cel·lulosa de tronc d’arbres de boscos del Canadà, Suècia o Baviera que es regeneren. Aquesta primera matèria permet produir làmines enrotllades de paper continu trenat amb fibres ben lligades que són resistents a la força tensora de les rotatives que estiren les bobines. Els requisits del producte expliquen el seu cost elevat.
Llegia això, i me’n soc corprès. Que els directors d’una gran fàbrica alemanya a Eisenthal [estat lliure de Baviera] han volgut fer experiència sobre quin fora el temps mínim en què “un arbre de la selva podria canviar-se en un periòdic, prompte a ésser llegit”. A dos quarts de vuit d’un matí, tres bells arbres s’aixecaven al bosc veí a la ciutat. Cinc minuts després, aquests arbres, per ordre dels experimentadors, eren abatuts. De seguida se’ls portava a la fàbrica, un cop despullats de branques i escorça. La pasta de la fusta líquida se donà a les màquines de paper i, a les nou i trenta quatre minuts, la primera fulla era entregada. La impremta d’un quotidià se trobava a quatre quilòmetres del lloc. Aquesta fulla fou de seguida donada a la premsa, mercès a la velocitat d’un automòbil. A les deu del matí apareixia impresa. En menys de dues hores i mitja –precisem, en dues hores vint-i-cinc minuts– se pogueren llegir les noves del dia damunt la fulla de paper que just deixava de rebre la carícia de l’oreig boscà. Una caiguda? Una sublimació? Sublimació sí, que la fulla passa d’element de Natura a instrument d’Esperit. –Però el bressol tanmateix era ben noble i el canvi ben recent. De pensar això, sembla que se’ns imposin certs devers de respecte envers aquesta fulla que fa tan poc era un arbre –com el que tenim envers un domèstic que encara ahir era un lliure fill de família al camp. Escriptors que escriviu per a les fulles que eren arbres, penseu en això! –I si elles al matí rebien un aire sanitós i pur, que al rebre unes hores més tard el buf de la vostra ment –no hi trobin massa diferència!
