Dijous a la nit em vaig ficar al llit tard perquè, després d'acabar el recital d'àries de Puccini, tenia una hora de cotxe fins a casa i em vaig trobar les rondes abarrotades a les dotze de la nit. No obstant això, divendres em vaig aixecar molt content per tot l'equip i persones que conformen el diari ARA, amb el qual col·laboro gairebé des de la seva fundació.
Us explicaré per què. A la Nit de l'ARA hi havia els principals responsables institucionals de Catalunya: el president de la Generalitat, el president del Parlament, l'alcalde de Barcelona, consellers, expresidents, diputats i diputades… I els discursos van ser de reconeixement cap a l'assoliment de mantenir un diari en bona forma tants anys després, cap al seu bon periodisme, la seva importància per a la llengua catalana, cap al rigor i la professionalitat… I és cert. Hi va haver premis i premiats i es va recordar la figura de Carles Capdevila, Tatiana Sisquella i Ignasi Pujol, tan estimats i trobats a faltar.
Però jo em vaig alegrar per una altra cosa. Soc un economista que, abans de res i per sobre de tot, soc persona, i tinc la meva sensibilitat.
Dijous vaig poder comprovar i constatar que el diari ARA manté un element des del seu naixement: valors humans.
S'hi fa un periodisme de primer nivell, s'informa, hi ha rigor, hi ha diversitat (mai podré agrair prou la veu que el diari sempre m'ha brindat, fins i tot tenint opinions divergents a la línia editorial en algunes qüestions), però, per sobre de tot això, hi ha humanitat. Hi ha persones. Això es tradueix en estima real, en emotivitat, en la capacitat de manifestar emocions entre professionals, a apreciar, agrair, interessar-se per l'altre d'una forma sincera. Hi ha honestedat. L’ARA, com va dir Esther Vera al públic del Palau, és un equip còmplice. I ho és de veritat.
A l’ARA, els valors tenen reservat un espai, al costat dels criteris professionals, empresarials, econòmics o periodístics. La vida de les empreses, de les organitzacions, i la història de les marques no haurien de desplaçar o deixar a un costat les persones que les fan possibles. Hi ha empreses tòxiques, nocives. I, a vegades, fa la sensació que la falta d'escrúpols produeix beneficis i que, en l'empresa, tenir valors posa les coses més difícils des del punt de vista econòmic.
Pot ser cert. No ho sé. Però hi ha professionals als qui això els és igual perquè mai posaran el benefici per davant dels valors. La Nit de l’ARA va ser un dia de felicitació. Felicitats per part meva, però no sols pel catorzè aniversari, sinó per arribar-hi mantenint constants, al costat dels valors periodístics, els valors més profunds de l'ésser humà.
