Els catalans mirem amb una certa enveja i admiració el procés que té lloc a Escòcia cap al referèndum per a una possible secessió del Regne Unit: l'actuació del govern britànic és completament oposada a la del govern espanyol.
En primer lloc, el govern britànic reconeix el dret a decidir, cosa que demostra un comportament totalment democràtic en donar resposta a la demanda social d'exercir el dret de vot, que cap demòcrata pot ignorar. En segon lloc, el govern del Regne Unit intenta minimitzar els costos del procés, mirant que distorsioni el mínim possible el funcionament de l'economia del país. Per exemple, ha anunciat que assumirà tot el deute del Regne Unit en el cas que Escòcia arribi a la independència. Vol donar el senyal als mercats que la independència d'Escòcia no seria cap cataclisme. Vol calmar els inversors i els mercats i evitar que augmenti la prima de risc, cosa que podria succeir si els inversors pensen que una part del deute pot passar a Escòcia sense història creditícia i, per tant, amb una credibilitat menor.
Això vol dir que el govern britànic farà una campanya a favor de la unió, és a dir, a favor del no en el referèndum escocès, en positiu: no explicant els desastres que comportaria la independència d'Escòcia, sinó posant de relleu els avantatges que poden tenir els escocesos si es queden al Regne Unit.
En canvi, el procés que vivim els catalans és totalment diferent. En primer lloc, el govern espanyol nega el dret a decidir, ignorant el desig del 80% dels catalans que volem fer la consulta. En segon lloc, fa una campanya a favor de la unió en negatiu. Només anuncia les desgràcies que ens passarien si Catalunya s'independitzés. No fan cap oferta mínimament atractiva que pugui fer repensar als ciutadans catalans si és millor seguir a Espanya. L'immobilisme és total. Ni tan sols saben jugar a l'oferiment del caramel d'un finançament autonòmic singular per a Catalunya. Per a molts ciutadans catalans, triar l'opció de seguir formant part d'Espanya després d'escoltar el discurs del govern espanyol només pot venir de la por que genera aquest discurs.
En aquest context d'immobilisme total i de campanya negativa en contra de les aspiracions dels catalans, a Catalunya el procés cap a la consulta va avançant. És obvi que si el govern espanyol no es mou i Catalunya va avançant en la direcció contrària a la que vol l'Estat, un dia ha d'arribar el trencament, o el que molts en diuen el xoc de trens. En tot cas, serà la posada en escena d'aquest xoc de trens, perquè, de fet, el xoc ja s'està donant cada dia.
Per evitar aquest xoc, algunes veus demanen que Catalunya i Espanya dialoguin i tornin a pactar, com han fet els últims 300 anys. Però aquestes veus han de saber que el millor diàleg que hi pot haver entre les dues parts és la celebració de la consulta. La setmana passada una àmplia majoria del Parlament català va demanar a l'Estat poder-la fer mitjançant una de les diverses vies legals de què disposem. Es tracta d'una gran oferta de diàleg de Catalunya al govern de l'Estat, ja que ¿quin diàleg pot ser millor que donar la veu als ciutadans?
El govern espanyol ha d'entendre que la consulta no és sinònim d'independència. Precisament, és un mitjà perquè també els partidaris de la unió es puguin expressar i puguin exposar els seus arguments, igual que els partidaris de la independència. Mitjançant la campanya de la consulta els uns i els altres dialogaran exposant els avantatges i els inconvenients de la independència i de l'unionisme. Tots els ciutadans dialogaran.
La celebració de la consulta i el compromís de respectar el seu resultat evitaria el xoc de trens, que tant preocupa a alguns, i evitaria declaracions que només posen de manifest possibles conseqüències negatives de la independència de Catalunya, com els pronòstics que va fer fa poc l'agència de ràting Moody's, que deia que la secessió catalana seria catastròfica per a Espanya i que també Catalunya en patiria les conseqüències. Si el govern espanyol autoritzés la consulta donaria senyals al món que el procés que viu Catalunya està ben encarrilat, que sigui quin sigui el seu resultat hi haurà acord. I, amb acord, si el resultat fos a favorable a la secessió de Catalunya, es podrien trobar moltes solucions per evitar que aquest fet fos nefast per a l'economia espanyola.
Sí, hi ha d'haver diàleg, però el millor diàleg passa per la celebració de la consulta. I també s'ha de dir que malgrat que ara el govern espanyol s'hi oposa, si es produeix el xoc de trens i Catalunya s'independitza, més tard o més d'hora es veurà obligat a negociar per raons econòmiques, sobretot perquè no podrà assumir sol tot el deute públic espanyol.