La Diada empeny el Govern a fer un referèndum que culmini el procés
BarcelonaEl carrer va respondre, i ara la pilota és a la teulada dels polítics. Un any més, i ja en són cinc, l’independentisme va aconseguir exhibir la seva força en una manifestació massiva. Va ser, això sí, la menys multitudinària dels últims anys, amb prop d’un milió de persones segons els recomptes fets per la Guàrdia Urbana a Barcelona, Salt, Tarragona, Lleida i Berga. Amb l’horitzó polític indecís, les entitats van posar sobre la taula la seva demanda: un referèndum per culminar el procés.
“No dubteu a posar les urnes. És el llenguatge que el món democràtic entén. És el millor instrument per mantenir el país com un sol poble. Tots acceptarem el resultat d’un referèndum per la independència”, va clamar el president de l’ANC, Jordi Sànchez. L’escoltava el Govern gairebé en ple -només Jordi Jané va abstenir-se dels actes per coordinar el dispositiu de seguretat-, amb el president, Carles Puigdemont, a la primera fila de la manifestació de Salt.
L’executiu i els independentistes comparteixen l’objectiu final, però el dubte és la fórmula per validar el procés. Puigdemont veu amb bons ulls un referèndum que també avalen ERC i la CUP -el Govern està estudiant com fer-lo-, però al Partit Demòcrata Català no genera consens perquè temen que seria una repetició del 9-N. Tampoc els comuns veuen clara una votació que no compti amb el vistiplau de l’Estat. Sànchez va donar marge als partits perquè consensuïn la millor via per votar: “El procés només pot acabar bé si acaba a les urnes. No dubtem que sabreu decidir el com i el quan”.
Les entitats van recalcar que estaran al costat de l’executiu davant dels embats judicials de l’Estat: “No us fallarem, i sabem que vosaltres no ens fallareu”, va prometre’ls Sànchez, que va mostrar el seu suport als imputats per haver convocat el 9-N i a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, amenaçada amb la inhabilitació pel Constitucional.
Desconnexió a l’estiu
“No fallarem. El poble no falla. Si no fallem els uns i no fallem els altres aconseguirem fer realitat el somni de tanta gent”, va respondre Puigdemont en declaracions a TV3. El pla del president passa per tenir a punt la desconnexió l’estiu del 2017. Els partits s’hauran de posar d’acord sobre quina és la millor fórmula per culminar-la. Sense concretar si aposta pel referèndum, el president va calcular davant els corresponsals estrangers que cap a la tardor hi haurà eleccions constituents. “Si tot va bé, la Diada de l’any que ve seré president en funcions”.
Abans d’apostar pel RUI -la votació es definirà entre l’octubre, amb el debat de política general, i el novembre-, Puigdemont voldrà fer evident una vegada més que l’Estat es nega al referèndum. El dia 28, en la qüestió de confiança, ho tornarà a reclamar: “Seria una fórmula política per respondre al desig de milers de persones que portem anys de mobilitzacions. I seria bo per a la política espanyola, s’acabaria amb el bloqueig”, va explicar. Això sí, no esperarà a una resposta per tirar pel dret: “Les urnes hi seran”.
Sigui quina sigui la fórmula final, el procés ha tornat a la pantalla del dret a decidir, que genera el consens del 80% de la població. Ho exemplifiquen la presència dels comuns a la manifestació -l’any passat, en plena campanya electoral, no hi van ser- i les constants crides a la unitat: “Aturem-nos i reconeguem-nos en la diferència. Som la unitat”, va demanar-los Sànchez.
El record de la manifestació de Sant Boi del 1976, la primera gran exhibició de força del catalanisme, va servir per reforçar la necessitat de bastir grans majories. Recordant el recentment desaparegut Jordi Carbonell i el seu “que la prudència no ens faci traïdors” d’aquella Diada, Jordi Cuixart, president d’Òmnium, va demanar “que la impaciència no ens faci perdre la unitat”.
El clam a la transversalitat, però, no fa perdre de vista l’objectiu final de les entitats, la independència. “Hem vingut aquí, que ningú ho dubti, per guanyar la República Catalana”, va deixar clar Sànchez, que va defensar el dret dels independentistes a ser impacients. La impaciència és present en manifestants que, després de cinc anys de mobilitzacions, volen passos efectius cap a la desconnexió. El Govern els va prometre que la d’ahir seria l’última Diada autonòmica, però la promesa ja es va sentir l’any passat. El sobiranisme va tornar a demostrar al carrer la seva resiliència: ara els toca als polítics donar resposta.