Diabòlicament 'wireless'
En què s'assemblen una monja de Toledo i Charles Manson? Doncs en el fet que tots dos han desafiat virtualment l'ordre d'estar físicament tancats (ell a la presó, ella en un convent de clausura) gràcies a les noves tecnologies. Les revolucions no s'acaben a Egipte.
La monja María Jesús Galán, 54 anys, 35 dels quals al convent, va anunciar al Facebook, on té 285 amics i és més coneguda com a Sor Internet, que la mare superiora l'havia expulsada. Des de llavors s'ha apuntat a l'atur (això sí que és tenir fe) i no para de rebre adhesions d'internautes. Les raons de l'expulsió són dubtoses però es veu que hi ha influït molt la mala espina que li feia a la superiora la creixent independència de Sor Internet, tot el dia a la xarxa.
Mentre que a Charles Manson, que compleix cadena perpètua a Califòrnia pel truculent assassinat de l'actriu Sharon Tate i de tants d'altres que van tenir la desgràcia de creuar-se'l en el seu camí de mite de la contracultura dels anys 60 (aprendrem algun dia a mitificar gent amb cara i ulls?), l'han tornat a enxampar amb un telèfon mòbil de contraban sota el matalàs. El març del 2009 ja n'hi van enxampar un altre, amb què havia trucat a Califòrnia, Florida, Nova Jersey i la Colúmbia Britànica. També tenia trucades perdudes d'Arkansas, Indiana i Massachusetts.
( Nota admirativa : Coneixent de primera mà el deplorable funcionament de la telefonia mòbil als Estats Units, Manson deu estar guillat però ha de ser, en efecte, un geni. Hauria de fer demostracions dins d'una gàbia al Mobile World Congress de Barcelona.) A Califòrnia no és n ecessàriament il·legal que una persona empresonada tingui telèfon mòbil, però hi ha casos i casos, i és clar que la cara de Charles Manson no és la que esperes veure en un anunci de l'iPhone. Davant la impotència per frenar el contraban de mòbils, es parla d'instal·lar a les presons uns sistemes que impossibilitin fer o rebre trucades. Una mica el que passa quan t'acostes al Congrés dels Diputats un dia que són allà totes les patums, amb tots els cotxes oficials a la porta, farcits d'inhibidors de freqüències. Ignoro si al Parlament de Catalunya la cosa és tan dràstica perquè l'últim cop que hi vaig anar encara no tenia smartphone ni correu electrònic (de debò he estat mai tan tendra?).
Pot ser in teressant veure com s'ho maneguen a Califòrnia i a Toledo per mantenir la gent més dins que fora. La coneguda tendència que fa que la vida virtual suplanti la real planteja reptes extraordinaris en situacions extraordinàries de privació de llibertat. Si a Manson el deixessin triar entre sortir de la presó i no poder parlar mai més pel mòbil, què triaria? I la monja expulsada, que farta de veure el món per un forat ara diu que vol viatjar a Londres i a Nova York, què consideraria que és més clausura: tornar de cap al convent amb internet... o viure fora sense? La pena de mort del futur serà que et condemnin a no tenir connexió enlloc?