¿Algun dia podrem donar sustos i fer bulto?

El motiu pel qual certs castellanismes històrics acabats en o són al DIEC i d'altres no, tot i que hi piquen a la porta com el Picapedra, és matèria de iecòlegs , uns experts cosins germans dels vaticanòlegs. ¿Té més dret a ser-hi guapo que tonto ? ¿És més català el mico que el mono ? Fa de mal dir. Pot anar del canto d'un duro . Més ben dit, hi podria anar si no fos que duro està admès i canto no.

El que és indubtable és que fa uns vint anys una comissió de l'IEC va aprovar que guapo , un castellanisme confés rebutjat per Fabra, entrés al DIEC. Què els devia decidir? L'ús, l'arrelament i que bell , a més de ser molt cursi, es confon amb vell . Penso en aquest cas quan sento a TV3, enmig d'un diàleg informal, "Quin esglai m'has clavat!", o quan un amic fi lòleg em diu que vagi a la seva conferència "Almenys per fer embalum".

Quan evitar l'ús d'una paraula ens fa fer el ridícul, hi ha raons de pes per acceptar-la. Raons tan simples com sentir-te bé parlant la teva llengua. És tan ridícul sortir amb una noia bella o formosa , com fer embalum o tossa i donar esglais o ensurts . L'Alcover-Moll entra bulto i diu que susto està documentat al XVI, el mateix segle que es va començar a encunyar el duro. Quatre segles sent moneda de canvi en el mercat de la llengua són un aval més que suficient per entrar al diccionari. Quant temps cal perquè susto i bulto deixin de ser uns sensepapers?